campanut -uda adj

Definició

En sentit figurat, afectadament solemne i emfàtic.

Seriós i campanut, deixà anar una sentència en llatí.

Etimologia

En sentit recte, campanut és ‘que té certa semblança amb la figura, amb el so, d’una campana’ i ve de campana, del llatí tardà campana, mateix significat, abreviació de vasa campana, ‘vasos de Campània’, regió d’on provenia el bronze de més bona qualitat.

Usos

  • Jo crec que la cultura, i que em perdonin,
    té més a veure amb gana que amb Beethoven,
    si no proveu d’escoltar-vos la «Quinta»
    sense ni haver sopat ni que us estovin.

    La cultura és usada pels dos bàndols,
    els que la van desfent sense manies,
    perquè fa raonar i no és rendible,
    els campanuts tibats que se la guarden.

    No cal que us capfiqueu, us repeteixo,
    que abans s’ha de menjar, jeure i pair,
    després ja en parlarem si en teniu ganes
    que ningú s’ha ferit per no llegir.

    Francesc Pi de la Serra, «La cultura», al disc No és possible el que visc (1974)

Tema de la setmana

Mots i cançons de Francesc Pi de la Serra ara que ha fet 80 anys

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer el distretlluent