Molts homes, incloent-hi els més granadets, s’han tret complexos i deambulen mig zombis per la canícula urbana en calça curta. I què vol dir calça curta? L’Alcover-Moll ho deixa ben clar: són calces d’home —és a dir, pantalons— que no van més avall dels genolls. Ho són, doncs, tant els shorts com les bermudes, si bé els mascles més madurs i en baixa forma tiren, per sort, cap a això segon. No és que amb bermudes resultin elegants —en realitat, sempre semblen camacurts— sinó que amb shorts queden patètics.

Albert Pla Nualart, «La dubtosa elegància de la calça curta» (Ara, 18 de juliol del 2015)

Vivim en un món especialment tirà amb la imatge física i amb el model de bellesa que impera. El missatge dominant és que al món no hi ha lloc per als lletjos, per als calbs, per als que tenen arrugues, grans a la cara, per als grassonets o per als poc atractius. Tothom ha de ser estilitzat i, si és possible, prim. A la vista d’aquest panorama, que difícil que ho té una noia de catorze anys, baixeta, camacurta i de complexió robusta!

Ramon Casals, Prevenir el fracàs escolar des de casa (Barcelona: Graó, 2011), pàg. 172