Definició
Encalmat, tranquil.
Feia una mar calma.
Etimologia
De calma (del grec kaũma [καῦμα] ‘cremada; calor’, derivat de kaíō ‘cremar’, aplicat primer a les calmes marines caniculars; el canvi de u en l, d’origen iberoromànic, passà a les altres llengües), probablement a imitació del francès calme i el castellà calmo.
Usos
Tanque els ulls i entre dins de mi, en un ambient calm on em trobe a gust, la meua vertadera llar, on els dimonis, que potser al principi feien escarafalls, aviat s’esgoten i, ja ridículs, esdevenen inofensius.
Manuel Baixauli, «Món real» (El Temps, maig 2025)Quan l’escriptura va començar a fixar el cant i la memòria parlada, enmig del corrent aparentment calm de les tradicions, a mitjans del primer mil·lenni d’abans de la nostra era, hi van començar a aparèixer noms propis, de vegades mig llegendaris. Es va obrir tot un ventall de mirades i relats singulars amb accents peculiars. Poetes, pensadors, ritualistes, dramaturgs, mestres espirituals i narradors de tota mena, amb noms i cognoms, a banda i banda dels continents africans, americans o eurasiàtics, començaven a dir-hi la seva.
Manel Ollé, Plagia millor! (Barcelona: Periscopi, 2022)
Tema de la setmana
Mots encalmats
