Definició
Ser necessari.
Us cal molt de diner per a fer això. Van caldre molts esforços per a acabar l’obra. Caldrà que vinguin tots tres. No cal que s’amoïnin. Cal anar-hi de pressa. No calia córrer tant. Li calen cinc operaris més per a acabar la feina en el termini previst. Cal no perdre la calma.
És un verb defectiu, car se sol usar únicament en les terceres persones del singular. Geogràficament és també defectiu, car ha desaparegut de l’ús viu de moltes comarques (DCVB).
Etimologia
Antigament caler (encara avui en parlars occidentals), abans ‘importar, convenir molt’, del llatí calere, pròpiament ‘ser o estar calent’, i d’aquí ‘trobar-se en activitat’, ‘ser urgent, intensificar-se, ser necessari’.
Usos
Cal mirar d’escriure des dels amors. Cal posar-se a escriure tenint present que la veritat de les coses depèn molt de la veritat de la nostra mirada. Cal deixar en segon terme els interessos de la por. Una vegada entès això, i una vegada triat i jutjat el problema, cal argumentar el punt de vista, passar a l’acció.
Enric Vila, El nostre heroi Josep Pla (Barcelona: A Contravent, 2009), pàg. 197També he estat perseguit de vegades:
Vicent Andrés Estellés, Mural del País Valencià III (València: Tres i Quatre, 1996)
han perseguit els meus mots, els meus versos,
els meus amors de rosa il·luminada:
no m’han deixat dir allò que em calia.
Tema de la setmana
«Voler l’impossible ens cal, | i no que mori el desig», fan uns versos de Marià Villangómez (Eivissa 1913-2002). L’impossible de vegades és cercar com traduir un verb tan versàtil com caldre.
En el valencià popular, el verb caldre s’usa només en negatiu. Podem dir, per exemple, “no, no cal”. L’ús de caldre en afirmatiu és un ús cult.