A veure qui és el llest que pot fer la conjugació completa del verb caldre. Ningú. No és estrany que d’un verb així en diguem defectiu, que com el mateix terme indica vol dir que té un defecte: no pot ser conjugat en totes les seves formes, i de fet només és possible fer-ho en la tercera persona, això sí tant al singular com al plural: No cal que vinguis. Ens calen més ajudes per superar la crisi. No va caldre fer-ho. Caldria trucar per dir que hem arribat bé.
Rudolf Ortega, Tots els dubtes. Una gramàtica del català a l’abast (Barcelona: La Magrana, 2014), pàg. 115
Heus ací un verb intraduïble per la ductilitat que té en català. Podem pensar que ser necesario ja serveix per a tots els usos, però no. Per exemple, Cal que vinguis de seguida (Tienes que venir); Cal dir, si som sincers… (Es de justicia decir…); Cal reconèixer que no és lògic (Es forzoso reconocer…); Calen molts anys per a aconseguir-ho (Se necesitan…); Cal creure que no (Es de creer que no); És una dona com cal (…como Dios manda); No cal dir res més (No hay más que decir)…
En el cas del verb caldre, el perill és que alguns d’aquests usos es perdin perquè calquem el castellà. De fet, cada vegada se senten més frases com ara És necessari que vinguis o No fa falta que cridis.
Jordi Badia i Pujol, «Deu mots catalans intraduïbles» (VilaWeb, 6 de desembre del 2019)
Comentaris recents
fer l’esqueta
fer la llesca https://rodamots.cat/fer-la-llesca/...
fer l’esqueta
D'on ve la paraula 'esqueta'? Ara potser dic una b...
fer un beure
A la biografia de Montserrat Roig 'Amb uns altres ...
fer un beure
Sí, a l'Alt Empordà en diem fer el toc...
fer un beure
fer un mos https://rodamots.cat/fer-un-mos/...