Definició
Ací i allà.
No recull mai les seves coses; tot ho deixa escampat ça i lla.
En obrir la finestra, un cop de vent va esbarriar ça i lla tota la paperassa que hi havia damunt la taula.
També: ençà i enllà
Etimologia
Ça és un dels pocs mots que comencen amb la ç (un altre és ço ‘açò’) i ve del llatí vulgar ecce hac, ‘vet ací aquí’; s’usa sobretot en combinació amb altres partícules per a formar els mots deçà i ençà.
Usos
L’aforisme de creació, en l’actualitat, es pot considerar com una forma d’assaig. Conté moltes de les característiques que defineixen aquest gènere (brevetat, idees, voluntat d’estil, intertextualitat, polifonia). Hi ha molts autors contemporanis que n’han escrit, si no publicant-los explícitament —com ha fet Fuster— , intercalant-los ça i lla de la seva obra. Això explica que s’hagin pogut fer reculls de cites de tal o tal autor i publicar-les en compendis.
Maria Conca, «Anàlisi de les parèmies en l’assaig contemporani. Josep Pla i Joan Fuster» (Catalonia, núm. 8, març 2011)Així, es pot comprovar fàcilment com l’arbitrarietat que fem servir per a organitzar el temps humà de cap manera no resulta innòcua i que un és víctima de les radiacions que, ça i lla, emanen d’una placa que ens fa memòria, d’una cançó que ens glaça la sang o de l’esdevenir aparentment innocent del calendari gregorià.
Joan Benesiu, Serem Atlàntida (Barcelona: Periscopi, 2019)
Tema de la setmana
Locucions amb ce trencada
Els dos exemples de «ça i lla» són extrets de textos d’una autora i d’un autor de Beneixama (L’Alcoià).