Definició
Acà i allà .
No recull mai les seves coses; tot ho deixa escampat ça i lla.
En obrir la finestra, un cop de vent va esbarriar ça i lla tota la paperassa que hi havia damunt la taula.
També: ençà i enllÃ
Etimologia
Ça és un dels pocs mots que comencen amb la ç (un altre és ço ‘açò’) i ve del llatà vulgar ecce hac, ‘vet acà aquÃ’; s’usa sobretot en combinació amb altres partÃcules per a formar els mots deçà i ençà .
Usos
L’aforisme de creació, en l’actualitat, es pot considerar com una forma d’assaig. Conté moltes de les caracterÃstiques que defineixen aquest gènere (brevetat, idees, voluntat d’estil, intertextualitat, polifonia). Hi ha molts autors contemporanis que n’han escrit, si no publicant-los explÃcitament —com ha fet Fuster— , intercalant-los ça i lla de la seva obra. Això explica que s’hagin pogut fer reculls de cites de tal o tal autor i publicar-les en compendis.
Maria Conca, «Anà lisi de les parèmies en l’assaig contemporani. Josep Pla i Joan Fuster» (Catalonia, núm. 8, març 2011)AixÃ, es pot comprovar fà cilment com l’arbitrarietat que fem servir per a organitzar el temps humà de cap manera no resulta innòcua i que un és vÃctima de les radiacions que, ça i lla, emanen d’una placa que ens fa memòria, d’una cançó que ens glaça la sang o de l’esdevenir aparentment innocent del calendari gregorià .
Joan Benesiu, Serem Atlà ntida (Barcelona: Periscopi, 2019)
Tema de la setmana
Locucions amb ce trencada
Els dos exemples de «ça i lla» són extrets de textos d’una autora i d’un autor de Beneixama (L’Alcoià ).