Definició
Fantasma imaginari amb el qual es fa por als xiquets.
Porta’t bé que si no vindrà el butoni.
Etimologia
Probablement de la unió de bu, expressió popular per papu, i el nom propi de Toni.
Usos
Hauries d’haver vist la cara de Crònides mentre li explicava l’escena aquest vespre al jutjat. Feia l’efecte que veia, jo què sé, el butoni. Després de preguntar-me, vés a saber per quins set sous perquè sempre et surt amb algun ciri trencat, si la veu celestial feia servir el català oriental o l’occidental, m’ha demanat proves de la conversa. Li he dit que, fora de la meva paraula, només podia invocar el testimoni del Sagrat Cor.
, «Amb segell d’urgència», dins Contes (Barcelona: Labutxaca, 2005), pàg. 355Si és tan poc conegut físicament, és perquè pertany a la classe d’entitats que sempre vénen i no arriben mai. Les mares diuen «Estigues quet, mira que ve el Butoni!», o «Si no t’acabes el plat d’espinacs, se t’emportarà el Butoni». A Gandia fins i tot li van traure aquesta cançoneta infantil: «Jo sóc el Botoni, / parent del dimoni. / Abaixe pel fumeral / i, aquella xiqueta que plora, / jo me l’emporte i me la faig / en suc, suc, suc».
Francesc Gisbert, «Butoni», dins Màgia per a un poble (Picanya: Bullent, 2008), pàg. 143
El nom també ens remet a l’existència d’una patrulla de vigilància creada pel capità general de València per a combatre el bandolerisme, revifat després de la Guerra del Francés. Aquest cos era conegut popularment com la «ronda del Butoni», a causa del terror que sembrà la brutalitat dels seus mètodes.
Tema de la setmana
éssers fantàstics