Definició
Punt principal, més interessant o més difícil d’una qüestió.
Etimologia
De la darrera part de la locució in diebus illis, ‘en aquells dies’, freqüent en el text llatí dels evangelis. Diuen que un estudiant havia de traduir aquella locució, la qual estava escrita in die- al final d’una pàgina i bus illis al començament de la pàgina següent; l’estudiant traduïa in die per ‘de l’Índia’, però no sabia continuar la traducció, fins que girà plana i descobrí el bus illis (Diccionari català-valencià-balear).
Usos
Una consideració semblant es podria fer quant a la paraula busil·lis: trobar el «busil·lis», és a dir, el «quid» d’alguna qüestió. És una expressió que recullen els diccionaris castellans, i que se sent també a casa nostra, i que pot haver tingut origen en la divisió, feta potser de manera maldestra per algun vell copista, de les paraules in die-bus illis, tan repetides com a inici dels fragments de l’evangeli destinats als llibres litúrgics.
Ferran Blasi i Birbe, «Les llengües, com a medi i mitjà de la teologia, el dret i la pastoral» (Temes d’Avui, 2n semestre de 1999)—Aquí està es busil·lis.
Jaume Vidal Alcover, L’equip assassinat (Barcelona: Plaza & Janés, 1989)
—Es què?
—Es secret, es problema, es misteri.
Tema de la setmana
Mots formats a partir d’expressions llatines
*busilis és catanyol per punt de la confitura. *Donar en el busilis: treure l’entrellat. V. Quid
quid / re Bal. / desllorigador (punt essencial d’una qüestió) | la mare dels ous (causa o raó de quelcom). Veure el cel obert: trobar una solució. *donar en el quid: trobar el desllorigador