Definició
1 Punxar (amb un instrument acabat en punxa).
Vigila que no et burxi un ull amb el paraigua.
2 Incitar (algú) de manera insistent a descobrir, a revelar, quelcom.
Hem burxat l’entrenador, però no ens ha volgut dir qui jugarà al vespre.
La burxava perquè delatés el seu promès.
3 Furgar, remenar (alguna cosa) interiorment.
Ha burxat el transistor i l’ha acabat d’espatllar del tot.
Etimologia
Potser alteració de l’antic bursar, ‘agullonar, empènyer bruscament’ (d’un llatí vulgar burtiare o burciare, la mateixa arrel d’aürtar) per influx de punxar.
Usos
Un dia, tornant d’una passejada en companyia d’una tercera persona, la meva amiga es va queixar que l’altra fes tants comentaris sobre el mal estat de la llengua, «quan ella no es pot dir que parli precisament un bon català, eh!». «Com que no?», la vaig interpel·lar. «Si precisament gasta un tarragoní preciós, molt genuí i de pronúncia impecable». La meva amiga va quedar paradíssima. Li costava una mica explicar què eren aquelles coses que segons ella l’altra no deia bé, fins que, a còpia de burxar-la, va acabar resultant que allò que li havia causat aquesta sensació de ‘mal català’ eren dialectalismes tarragonins (lèxics, però sobretot morfològics: vai baixar, no parla’l sinó canta’l, en quet país, per ex.).
Pau Vidal, Nivell Ç. Del català esporuguit al parlant empoderat (Barcelona: Pòrtic, 2021), pàg. 16En què espereu que es converteixi la llengua quan assegureu que deixareu d’usar totes aquestes coses que (us han dit que) fan antiquat i rústec? Ja us ho dic jo: en una versió empobrida de la llengua dels informatius. Que és la varietat més insulsa i poc creativa de què disposem, precisament perquè està pensada per a això, per transmetre informació de la manera més neutra possible. Si et vols exclamar, comentar, burxar, conxorxar, discutir o qualsevol altra de les possibilitats d’expressar-nos que tenim, la llengua plana i fada del telenotícies no et serveix. Realment vols convertir la teva parla en això?
Pau Vidal, Nivell Ç, pàg. 32
Tema de la setmana
Mots i passatges trets de Nivell Ç, de Pau Vidal
Tenia entès que burxar ve de “burxó” o “burxa”, vareta de ferro acabada en punxa, com la que feien servir els burots per a examinar les càrregues (segons el DIEC). És el substantiu que crea el verb o a l’inrevés?
Segons Coromines, ‘burxa’ i ‘burxó’ venen de ‘burxar’, però són paraules d’origen incert amb moltes llacunes o sigui que ves a saber si va ser primer l’ou o la gallina.