Definició
1 So continuat sord i confús.
El bum-bum de la cridòria no ens deixava sentir què ens deia l’oncle.
2 Rumor públic, murmuració de molta gent.
Corre el bum-bum que dimitirà de president.
Etimologia
D’origen onomatopeic.
Usos
En Pasqualet sempre li havia dit que així que acabés la carrera, parlaria del casament als papàs… Passà un mes, en passaren dos i no en parlà als papàs ni a la Nieves. En canvi, veus volants, que no se sabia on havien pescat la referència, començaren a dir que tenia relacions formals a Barcelona. En Pasqualet, burxat per la Nieves, ho negà, esquerp i malhumorat, però Donya Mència se mostrà molt cofoia del bum-bum, i el senyor Reguera, sens dir res per clar, amb una rialleta de discreta intel·ligència, semblava confirmar-ho.
Víctor Català (Caterina Albert), La mare balena (Barcelona: Editorial Catalana, 1920)No escoltis el bum-bum
Miquel Desclot, «Cançó de bressol», dins Cançons de la lluna al barret (Barcelona: Edicions 62, 1978)
dels homes, fill,
que juguen amb la mort
de la nostra alegria.
Dorm, nen, dorm, non, fill, non.
Mira, només, com dansen
la música i la llum
a la cirera roja
del meu pit olorós.
Tema de la setmana
Hi ha mots que tenen com un eco: són les reduplicacions. Algunes són meres repeticions d’un so, com el bum-bum d’avui, i d’altres introdueixen alguna variació en l’eco, com ara pengim-penjam o tal·là-tal·lera. Aquests dies en veurem unes quantes.