Definició
Menut i graciós.
Quan són cadells, els gats i gossos són molt bufons.
Etimologia
Usos
El pare, en el retrat, hi sembla talment una nena, amb una cabellera rossa i llarga, deixada anar, i una camisola innocentment insinuant. Es veu que devia ser bufó de mena, i a la senyora Lluïsa, després de dos nois, li hauria fet tanta il·lusió tenir una nena…
Ramon Folch i Camarasa, Bon dia, pare! (Barcelona: Laia, 1980 [1968]), pàg. 27La mare pretenia vestir-me i pentinar-me com a la Rashida, cosa que no em feia gràcia; per tant, si podia evitar-ho, ho feia. M’estimava més posar-me la roba d’en Nourdine que anar disfressada de nena bufona, ben vestida i pentinada. Les iaies, totes li deien a la Rashida: «Ai!, quines cuetes més simpàtiques porta aquesta nena!».
Laila Karrouch, De Nador a Vic (Barcelona: Columna, 2004)
Tema de la setmana
Fa uns dies vèiem que carona era una ‘cara petita, amorosa, bufona’; avui veiem què és ser bufó o bufona (no un bufó). El mot d’avui és un suggeriment de Delfí Dalmau i Argemir, de Lliçà de Vall (Vallès Oriental).