Definició
Exclamació per a demanar que algú s’afanyi, per a indicar rapidesa en l’acció; briu.
Apa, nois, brillo, que fem tard!
Què esperes per acabar la feina? Brillo!
Etimologia
Regressiu de brillós, ultracorrecció de briós per influència de brillar, de l’italià brillare, ‘vibrar, esplendir’, d’origen expressiu.
Usos
De bon principi semblava una feina distreta, com fer un trencaclosques, però no es podia encantar i sovint l’encarregat li cridava que anés més de pressa. Brillo, brillo.
Jordi Puntí, Maletes perdudes (Barcelona: Empúries, 2010), pàg. 53Ara mateix et veig al Bolero a l’hora de plegar, mig a les fosques, amb un cigarro a la boca. Només quedem tu i jo, tu et vols acabar el cigarro, però es donen brillo per tancar i ens foten fora. Recordo com si fos ara lo que em vas dir: Ja no ens volen enlloc.
Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011), pàg. 182
Tema de la setmana
La setmana passada vèiem onomatopeies. Moltes onomatopeies són també interjeccions, però no totes les interjeccions són onomatopeiques. Segons el diccionari, una interjecció és una ‘paraula o expressió que, pronunciada en to exclamatiu, expressa un estat d’ànim o crida l’atenció de l’oient’; per això solen anar acompanyades d’un signe d’admiració. Aquesta setmana veurem unes quantes interjeccions.
El mot «briu» és ben viu a tot el Rosselló. Doncs, nosaltres, no fem servir la interjecció «brillo!» sinó la interjecció original «briu!».
De petit em deien que “brillo!” era l’expressió que usaven els enllustradors per fer passar el raspall més de pressa i, doncs, obtenir un resultat més “brillant”.
Quan de petit em deien “afanya’t” volia dir que no ens encantéssim a fer una cosa. Però quan em deien “brillo” volia dir que ho havíem de fer amb una celeritat especial.
Una altra manera d’expressar la idea de “brillo!, brillo!” és fent servir “moti-moti”, expressió encara viva a l’Alta Segarra, que deu venir del verb “moure”. Vegeu què en diu el DCVB:
MOTI-MOTI adv Més de pressa (Esterri d’Àneu).
Fon.: mɔtimɔ́ti (occ.).
Etim.: contracció de mou-t’hi, mou-t’hi.
La meva mare del Segrià l’emprava molt per dir que no m’encantés.