Definició
No poc; una quantitat considerable d’alguna cosa.
Enguany collirem bona cosa de fruita.
Et desitge que tingues bona cosa de sort i que aproves l’examen!
El cofre pesava bona cosa, ja que era ple de monedes d’or.
També: una bona cosa
Diu Eugeni S. Reig a El valencià de sempre (2015): «Aquesta locució és molt emprada pels valencians. En molts llocs, la o oberta de bona s’obri tant que esdevé una a; aleshores es pronuncia ‘bana cosa’.»
Etimologia de cosa
Del llatí causa, ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res ‘cosa’.
Usos
La iaia paterna de vegades deia: «Cascú de nosaltres, en un indret del cel, té un cresol encés; en nàixer està curull d’oli i fa una llum ben clara; després, a poc a poc, va amainant, amainant, i gastant-se; fins que, plof, s’ha acabat; i la flama s’apaga, brusca o lenta, segons. Cada estrela que hi veus és la llumeneta d’un cresol; cada nit se n’esgoten i en naixen moltíssims. Com n’hi ha tants, però, no ho nota ningú fins que no li toca de prop. Tu procura que el teu tinga bona cosa d’oli, si no vols vore’t com la güela, que per negligent a penes si li’n queden quatre gotes.»
Josep Piera, El cingle verd (Barcelona: Destino, 1982), pàg. 15Per això, perquè les teues ties es van casar amb dos germans, tots els teus cosins i totes les teues cosines tenen els dos cognoms iguals, com si foren germans, que la mare se’n recorda que tu, de ben xiquet, que a penes caminaves, però ja parlaves tan clar com ara i m’has posat en bona cosa de compromisos, volies dir-te també com ells, per no sentir-te diferent, supose que devia ser…
Josep Franco, Això és llarg de contar (Alzira: Bromera, 2004)
Tema de la setmana
Locucions amb bo, bona
També diguem: a muntó.
La mare deia: “cuida’t bona cosa!”