Definició
Acció de fer veure que una cosa és molt més important, valuosa, etc., que no és.
El projecte electoral del candidat reformista va ser un bluf.
Etimologia
De l’anglès bluff, de creació expressiva. «Era encara molt poc conegut a Catalunya cap a 1914, però en aquell i els anys següents apareix ja sovint en la premsa. Des de l’anglès s’ha estès més o menys a totes les llengües europees» (Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. I, pàg. 850).
Usos
[21.05.1998] Diaris i revistes parlen compulsivament dels fets de maig de 1968, a París: trentè aniversari, raons, conseqüències, etc. Fantàstic. Aquests fets inauguren la dècada dels setanta, que són un bluf universal. La confusió i l’estupidesa aliades en converteixen en pauta ineludible a partir d’aleshores. Mentrestant, els barruts prosperen i els bancs fan el seu agost.
Guillem Simó, En aquesta part del món. Dietaris, 1974-2003 (Pollença: El Gall, 2005), pàg. 221-222El terreny predilecte de [Theodor] Herzl, però, són les gestions diplomàtiques, per a les quals té aptituds particulars: una viva preocupació per la imatge, un sentit teatral de les relacions públiques, habilitat per crear una il·lusió de poder on aquest no existeix… Sense aquesta capacitat fabuladora, sense aquest domini de l’art del bluf, ¿com hauria pogut el líder d’un moviment de classes mitjanes curtes de recursos, absolutament minoritari entre els jueus d’Europa i mancat de suports polítics o militars externs, esdevenir l’interlocutor de reis, ministres i ambaixadors d’algunes de les més grans potències del seu temps?
Joan B. Culla, Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina (Barcelona: La Campana, 2004), pàg. 55
Tema de la setmana
Monosíl·labs que hem importat de l’anglès