Vostès poden pensar que la malenconia, en aquest cas, resulta de la meua condició d’intel·lectual podrit, incapaç d’acceptar els benifets del turisme de masses, enemic del progrés que crea tanta riquesa i tants llocs de treball, amant enyoradís del bon passat rural. Potser sí, que es tracta una mica d’això. Però només una mica, perquè allò que em mou la malenconia és la innecessària destrucció de la bellesa, l’expansió inaturable d’un nou tipisme universal, homogeni, sense gràcia i sense una sola gota de veritat. La falsedat és lletja, i no solament s’aconsegueix destruint la bellesa anterior o construint l’horror nou: de vegades la falsedat i la lletjor són resultat grotesc de la reconstrucció.

Joan F. Mira, «Restaurar, destrossar», dins La condició valenciana (Alzira: Bromera, 2014), pàg. 76