Definició
1 Formació vegetal, sovint espessa i impenetrable, constituïda especialment per lianes i per arbusts espinosos de fulla caduca entre els quals dominen l’esbarzer, l’aranyoner i l’arç blanc.
2 Tanca feta d’esbarzers, d’arços, etc.
Per entrar a l’hort, vaig haver de saltar la bardissa.
Algunes frases fetes balears amb bardissa, segons el DCVB: anar-se’n tot per ses bardisses: perdre’s els diners en despeses inútils; no tenir bardissa: esser molt agosarat, no aturar-se per cap dificultat; botar totes ses bardisses: anar envant arregussant tots els obstacles; estar més maleit que una bardissa: estar molt irritat.
Etimologia
De barda, segurament d’un preromà barda, ‘clos, material per a reforçar tancats, especialment bardisses, branques’; en meteorologia és una ‘barrera de núvols’.
Usos
Ocell d’hivern, la merla;
Jordi-Pere Cerdà, «Merla», dins Ocells per a Cristòfor (Obra poètica, 1966)
un cor negre que bat
dins de la gàbia oberta
de les bardisses seques.
Amor perdut que salta
al cap de l’ham del vent
perquè cerca una absència de
fulles, dibuixant
amb xiulaments de perles
el perfil verd d’un arbre
que guarda dins la ment.La teva clau obre tots els silencis.
Margalida Pons, «La teva clau obre tots els silencis…», dins Sis bronzes grisos d’alba (Barcelona: Edicions 62, 1986)
Què se n’ha fet dels portals,
dels cafès del captard color de sèpia?
L’última carta acompleix el no-res
i es van perdent les hores, traïment
volgut dels dies que ara neixen
com una aspra bardissa, com un riu,
entre nosaltres.
Creix a les cantonades l’ombra suau de l’oblit.
Tema de la setmana
A la revessa de la setmana passada apreníem que aquest mot forma part de l’àmplia família que prové del llatí vĕrtĕre, ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’, d’on ve també vers: aquesta setmana farem rodolar uns quants mots miscel·lanis trets justament de versos.
A Elna, dels esbarzers, també en diem : barges, esbarges, arces (femení) i romegueres.
I trobar una romeguera pel camí és trobar una persona que destorba d’arribar d’hora.
“De perles s’encén el marge
i cada lluerna, anit,
a l’espina de l’esbarja
penja un llumenet d’oblit.”
Una estrofa de Caprici de Carles Grandó (Tuïr, 30 de març de 1889 – Perpinyà, 8 d’abril de 1975) https://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Grand%C3%B3
Curiosament anava a dir la mateixa cosa que el meu veí d’Elna, en Joan Bosch: Quan la mare anava a comprar al magatzem que es trobava a costat de casa, “L’abella d’or”, a la Torre del Bisbe, s’hi quedava molt sovint un bon tros de temps per un hecto de fromatge i el meu pare deia “ha trobat una romaguera”. Em pensavi que era ella la romeguera perquè era molt xarraire. Sino aquesta planta és molt invasora perquè és apomíctica: mode de muliplicació asexuada sense meiosi (separació dels cromosomes) ni fecundació (mescla dels cromosomes). Aquestes espècies poden produir granes genèticament idèntiques a les de la planta mare. I doncs, la nostra bardissa es reprodueix de dos maneres, per la fruita i també per les branques que capbussen dins la terra i creixen, com diu el Daniel de 5 cm per dia.
Ja es veu que la senyora Llugany és botanista i per aquesta raó la conec. Les romegueres i les bardisses són una part de la seva vida. A Illa de Tet, a Rosselló, a casa de la meva mare diuen bardissa per la formació vegetal i arça i esbarja i no esbarzer pel RUBUS, és a dir la romeguera. En el moment de saber quina és l’espècie cal mirar molts caràcters d’aquesta planta i això és bastant difícil.
Hi ha comentaris sobre les bardisses a:
http://metode.cat/revistes-metode/document/barroc-albarzer.html
i també a:
http://metode.cat/noticies/de-la-bardissa-a-la-taula.html
A Pego la bardissa /asbardissa/ era la tanca tapida paral·lela a la mar que protegia els conreus de l’aire salobre. N’hi havia de vegetals vius, sobretot tamarits i ganduls (no en sé altre nom) i també de canyes. Així cada any de menut “féem asbardissa” i anàvem al canyar a fer canyes.