Definició
Rodar, vagar, passejar sense fer res.
Etimologia
De bandera, puix el sentit originari d’aquest verb és ‘moure’s, agitar-se, com una bandera que oneja al vent’, del germànic gòtic bandwo, ‘signe, estendard’.
Usos
Quan el dia a dia em feria del tot, sortia de casa, em convertia en l’Emma Desirée, alegre i desimbolta, sense problemes ni compromisos, banderejava per carrers i botigues, sentint un grup atent al meu darrere. Comprava i retornava, ningú no em feia comentari de les meves disbauxes solitàries.
Maria Barbal, Emma (Barcelona: Columna, 2008)Pelai i Maria Rita, a La Filadora, sempre hi trobaven coneguts del barri, les dones amb aquella picardia a la mirada de quan deixaven les obligacions domèstiques i banderejaven endiumenjades. A ell l’animaven, n’apreciava els culs massissos sota la roba cenyida, els hi ullava dissimulat les cames i la canal de la pitrera.
Baltasar Porcel, Cada castell i totes les ombres (Barcelona: Edicions 62, 2008)
Tema de la setmana
Mots que passegen i banderegen
A Tarragona, també n’hem dit banderot en el mateix sentit de vagar sense profit, aplicat a persones.