Definició
Vanitós i menyspreador, presumptuós.
El candidat és arrogant i bafaner, pensa que guanyarà les eleccions sense esforçar-s’hi.
Un bafaner és algú que bafaneja, és a dir, que presumeix, que es vanagloria excessivament dels propis mèrits, dels propis èxits, de les pròpies riqueses. Una bafaneria és una acció o dita pròpia d’un bafaner. Aquestes paraules s’usen sobretot en valencià.
Etimologia
De baf, d’origen onomatopeic, que expressa l’alenada de vapor.
Usos
Després, la majordoma en persona, conduí la fadrina per davall d’arcades i pòrtics, per passadissos de pedra, per sumptuoses sales il·luminades amb torxes i canelobres, per salons encatifats i per davant de mil meravelles que la deixaren esbalaïda.
Enric Valor, «El castell d’Entorn i no Entorn», dins Rondalles valencianes 4 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
—Això perquè veges quina casa serveixes —li deia molt bafanera la majordoma.
A cada moment, quan s’encreuaven amb algú, el cor de Teresa pegava un bot com si volgués fugir-se’n. I és que temia —i delerava— que alguna d’aquelles persones fos Bernat!Alguns hòmens s’alçaren de la cadira d’un bot. La majoria dels qui allí s’aplegaven ja coneixien que anit els fills de Josep Ventura li havien palpat la cara i les costelles a l’enterrador. Bafaners de mena, els Ventura no s’havien pogut estar de proclamar-ho arreu.
Toni Cucarella, L’última paraula (Barcelona: Columna, 1998)
—Ja ho he dit jo, que açò acabarà en sang…
—Cal que algú avise la guàrdia civil… —advertiren.
Tema de la setmana
Vanitosos, ufanosos i bafaners