Definició
Tardor; estació de l’any, entre l’estiu i l’hivern, que, a l’hemisferi nord, comença el 23 de setembre, a l’equinocci de tardor, i acaba el 21 de desembre, al solstici d’hivern, i a l’hemisferi sud comença el 21 de març i acaba el 21 de juny.
Etimologia
Del llatí autumnus, ‘tardor’.
Usos
És autumne. Les fulles pengen com mots ja dits
Agustí Bartra, «Les promeses soles», dins L’arbre de foc (1940)
i la muntanya sembla una campana morta.
Escrivim cartes verdes damunt els cobrellits.
Som els no recollits pots de llet a la porta!—Els meus ulls no es tancaren. El silenci d’ells ja no existia per a mi. Ni tan sols existien ells. Sabia que ningú no es mouria d’allà, perquè depenien del meu dolor. Però ¿és que realment m’importaven, ells? El meu dolor, acabada la seva ardent ascensió, queia cegament…, queia i flotava en la llum daurada d’una tarda d’autumne…, queia amb l’alegria que cau una cosa feliç, i només jo sabia, només jo coneixia el lloc exacte, pressentit des del començament, on s’aturaria: la pollancreda on la vaig veure per primera vegada…
Agustí Bartra, Crist de 200.000 braços (Barcelona: Proa, 1974)
—Joana?
—Sí. Com ho saps? —preguntà Puig, sorprès.
—A vegades somies en veu alta.
Tema de la setmana
Passem d’un extrem a l’altre: dels refranys de la setmana passada (cinc dels deu més populars) a mots una mica obscurs, poc freqüents, que quan t’hi topes brillen justament per la seva raresa. Evidentment que hi ha maneres més planeres de dir les coses, però també va bé saber que quan cal hi ha uns altres registres (potser més elevats, poètics o amb un deix arcaic) a la nostra disposició. No són mots per fer servir cada dia, però!