ataconador -a m i f

Definició

Sabater que es dedica a adobar calçat.

Etimologia

D’ataconar (‘posar tacons nous al calçat; adobar calçat vell’), de tacó, de tac, s. XIV; mot comú a les principals llengües romàniques i germàniques, d’origen incert, probablement onomatopeic.

Usos

  • La gran aventura escolar d’aprendre de llegir i escriure, que jo reputo grandiosa i fabulosa, i a la qual els homes no donem importància, perquè la realitzem en edats excessivament tendres, em proporcionà en els primers temps de col·legi la immensa alegria d’anar llegint cartells, i cartrons, i papers enganxats a les parets, adherits als vidres de les botigues i a les gàbies dels ataconadors o dels porters de les cases.

    Josep M. de Sagarra, Memòries (Barcelona: Aedos, 1964, 2a ed. [1954]), pàg. 207
  • A la porta d’entrada hi havia l’ataconador, amb el seu llumet i la pols i els escarabats que de vegades treien les antenes pels forats de les sabates. L’ataconador era un home escanyolit, calb, encorbat sobre la feina i, invariablement, en veure’m passar em cridava:
       —Carola, fes-me un petonet…
       I jo fugia escales amunt.

    Maria Aurèlia Capmany, Feliçment, jo sóc una dona (1970)

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

això són figues d’un altre panerfossat