Definició
Expressió usada per a allunyar el bestiar, l’aviram, els coloms, etc.
Etimologia
D’origen onomatopeic i expressiu.
Usos
La lleona, amb les urpes, em volia fer un esgarrapall
Melcion Mateu, «Fantasia», dins Ningú, petit (Barcelona: Edicions 62/Empúries, 2002), pàg. 25
al lloc més delicat de l’ànima
(em puc sentir tan feble pel fet de ser un dibuix?);
remenava la cua, per mostrar-se’m magnànima.
Deixa’m tranquil, deixa’m en pau. Arruix!—He dit que vos n’aneu cadascú a ca seva. No vos hem de menester per aquí. Au, venga, arruix…! Si en tancar ses portes de sa murada n’aplec un de tot sol a dedins, li ho faré pagar car —seguí amenaçant l’Agutzil, mentre el grup es retirava cap a la Plaça de la Sala, on s’arremolinaren a l’entorn del sen Boiet per parlamentar sobre el que havien de fer.
Carme Riera, Dins el darrer blau (Barcelona: Destino, 1994)
Tema de la setmana
Interjeccions
Al veure la paraula de hui m’ha vingut al cap una altra, que no sé si és d’ús comú o sols per aquesta zona del País Valencià: arruix té alguna cosa a veure amb el verb arruixar? És a dir, l’acció de remullar algú amb líquid seria el mateix que “allunyar el bestiar”, o és totalment diferent?
Sembla que arruixar o ruixar (https://rodamots.cat/ruixar/) tenen una altra etimologia, la coincidència és casual. Potser sí que podria haver-hi una relació amb aüixar, ‘fer fugir (els animals) amb crits i amb moviments d’amenaça’.