Definició
Acció d’arromançar, que és posar en romanç o llengua vulgar romànica (allò que és escrit en una llengua clàssica).
El primer llibre en prosa que va escriure era un arromançament lliure de les Odes d’Horaci.
Usos
Tot el Quatrecents català és ple de traductors dels clàssics, dels grans italians del XIV, dels historiadors castellans i francesos, que proclamen la dignitat i la dificultat d’aquesta operació en els seus pròlegs. Pensem que arreu d’Europa les literatures romàniques han anat naixent de la traducció: la mateixa paraula roman, que en francès i en italià (romanzo) encara vol dir novel·la, deriva, com és sabut, del mot que al segle XII designava la traducció o arromançament d’un original llatí: el Roman d’Eneas, procedent de l’Eneida; el Roman de Troie, tret d’una complicada tradició de cròniques tardanes sobre la matèria dels poemes homèrics, etc.
Lola Badia, El «Tirant», la tradició i la moral (Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2003 [1993])
Tema de la setmana
Paraules provinents de ‘Roma’