Definició
Expressió irònica que denota dubte, desconfiança, respecte a la realització d’alguna cosa de què algú parla.
Va dient que comprarà la finca; ara li fan el mànec: tothom sap que no té un clau.
Ens vol fer creure que ja ha acabat la carrera. Sí, ara li fan el mànec! Si encara té dues assignatures suspeses!
Etimologia de mànec
Del llatí vulgar manĭcum, extret de manĭca, ‘ganxo o garfidor d’abordatge’, de la família de manus, ‘mà’. Vegeu el mot mànec.
Usos
Amic estimat: en mon poder la seua apreciada de 12 d’octubre. Per massa feines que he tengudes, fins avui no li contest. Jo li agraesc de tot cor lo que me diu i me promet dir de paraula en veure-mos, que crec que serà la darreria de gener o primeria de febrer, si Déu ho vol i som vius i vostès, això és, Barcelona no s’és separada d’Espanya (ara li fan el mànec!), que se’n separarà tant com el nas de l’ase.
Carta de mossèn Antoni M. Alcover a Antoni Rubió i Lluch enviada el 25 de desembre de 1918, reproduïda a L’inici de la lingüística catalana, de Joan Julià i Muné (Barcelona: Curial/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000), pàg. 328I aquesta és l’única satisfacció que podem sentir els escriptors banals i sense importància: excitar la imaginació dels altres. Podem aspirar a res més? ¿Hi ha res que justifiqui la nostra presència en el panorama literari? Som una simple reminiscència. Som uns supervivents en un món que té anunciada la seva aparició d’un moment a l’altre. Només cal apagar les llums velles i il·luminar els gemecs immediats amb les noves bambolines. Quan això es produeixi —i sembla que ara li fan el mànec— ens n’anirem a pagar la contribució, que és l’única cosa que ens serà possible d’imaginar.
Josep Pla, Per acabar (Barcelona: Destino, 1992), pàg. 108
Tema de la setmana
«¿Ve el destí | o mai no s’ha mogut | de les nostres mans?», es pregunten uns versos de Màrius Sampere. Triant i remenant els suggeriments que ens feu els subscriptors (que n’hi ha una bona mà), n’hem trobat un manat de relacionats amb les mans. Aquests dies en veurem uns quants. L’expressió d’avui ens l’han proposada Joan Josep Isern i Esteve Grau, de Barcelona, i Josep M. Ribaudí, d’Igualada.
M’ha cridat l’atenció la frase feta d’avui, perquè a casa, pares i avis, sempre l’havien feta servir amb pronom hi: “Ara hi fan el mànec”, que em sembla sintàcticament impecable, ja que, encara que sigui metafòricament, es refereix al mànec d’algun objecte sigui una aixada, sigui una paella… No la deveu tenir documentada, que no l’hagueu donada com a variant possible.
A casa també s’ha dit sempre “Ara hi fan el mànec”.
A les rodalies de Girona sempre hem dit: “Ara li fan el mànec”