Definició
1 Enganxar amb pega o qualsevol matèria aglutinant.
L’enquadernador apega el paper al cartó amb cola.
2 Encomanar (una malaltia, un costum, una manera de parlar, etc.).
No t’acostes al xicon, que està molt constipat i te l’apegarà.
Després de tants anys a Alcoi, se li ha apegat la cantarella.
Etimologia
De pegar, del llatí pĭcāre, ‘enganxar amb pega’ (i d’aquí, passant pel sentit de ‘tenir contacte estret’, ‘enganxar-se amb algú, atacar-lo a cops’).
Usos
I quan arribà l’hora d’incorporar-se Claudina i quedar-se a casa la filla del metge passà una cosa molt senzilla: el mateix que els vicis s’apeguen i un mal veí contagia els altres, ací també la virtut tingué eixe triomf sublim, i en arribar l’hora d’anar-se’n Claudina i quedar-se Clareta tota sola a casa, se trobà tan trista i desconhortada que els digué a sos pares que volia seguir anant a estisorar amb l’amiga, l’heroisme de la qual se li havia apegat.
Jordi Valor i Serra, «Claudina va a estisorar», dins Històries de muntanya i de vora mar (Alcoi: SCA, 2009 [1959])Cada volta que arribava a Xile una carta de l’Homenet s’armava un gran enrenou a la casa del carrer Merced. Jo obria el sobre amb cura i llegia les seues paraules en veu alta. Si la carta contenia dibuixets o fotos, els apegava amb cinta de pintor a la paret d’enfront del meu llit, en l’habitació que compartia amb Camila. A la paret en què es recolzaven els capçals dels dos llitets individuals havia escrit en lletres gegants «no tinguen por de la dolçor».
Paula Bonet, L’anguila (Barcelona: Univers, 2021), traducció de Vicent Usó
Tema de la setmana
Verbs formats amb el prefix a-