Definició
Anar tirant, campant o passant la vida amb poc esforç, valent-se de mitjans fà cils.
Etimologia de rifeta
Diminutiu de rifa, de rifar, probablement d’origen expressiu com mots semblants d’altres llengües romà niques, amb un sentit més o menys comú de ‘barallar-se, saquejar’.
Usos
[26 de gener de 1919]  Jo no he aconseguit mai escriure una poesia. La meva incapacitat, en aquest punt, és tan gran, que ni ho he intentat. Hi ha moltes persones que escriuen la poesia des de la seva més tendra infà ncia, d’una manera gairebé inconscient. Se’ls enganxa una musiqueta a l’orella i van tirant de la rifeta. Arriba un moment, però, que la musiqueta —per la raó que sigui— se’ls desenganxa. És per això, sospito, que hi ha tants ex-poetes de vint-i-cinc anys —poetes retirats de la poètica. En un paÃs tan copiosament musical, escriure en prosa, descriure un qualsevol objecte —un arbre, un bigoti, un conill—, és més difÃcil.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pà g. 487
Tema de la setmana
Frases fetes del Quadern gris (1966), de Josep Pla (Palafrugell 1897-Llofriu 1981)
