Definició
Anar malament, per mal camí, molt avall en la fortuna, la salut, etc.; malmetre’s, perdre’s.
Esperem que tots els esforços que hem fet no vagin de mal borràs.
També: anar a mal borràs
L’empresa cada cop té més deutes i no ho podrem remuntar. Això va a mal borràs!
Etimologia de borràs
El borràs és ‘la part més basta de l’estopa de cànem sense netejar‘ i ve de borra, del llatí tardà bŭrra, ‘drap bast de llana’, d’origen incert en llatí.
Usos
De fet, la seva mare [de Joan Sales], una dona tradicional, creia que els homes eren bastant ximples i ho eren fins que trobaven una dona, perquè les dones eren sensates. Però que als homes se’ls havia de deixar creure que ells eren els més savis, perquè això era molt important. A més, ja li havien fet observar que moltes famílies de Terrassa que el negoci els anava de mal borràs, moria l’home, se n’encarregava la dona i començaven a anar bé.
Núria Folch i Pi entrevistada per Guillem Miralles, Eugeni Estopà i Tina Vallès, «La transició va començar just acabada la segona guerra mundial», Paper de vidre, núm. 44, setembre del 2007Ella es feia dir Nino, i no era pas russa —primera mentida—, sinó que era georgiana. Confessava trenta-quatre anys —jo n’hi hauria posat uns quants més—, sis dels quals viscuts a la nostra ciutat, on va arribar sense saber un borrall d’espanyol, idioma que, amb la fèrria voluntat de la gent educada en el sistema soviètic, va aconseguir de parlar força bé, amb aquella suavitat musical eslava. Em va dir que era odontòloga, filla de metge i de pianista; quan les coses van començar a anar de mal borràs al seu país, va decidir emigrar.
Julià de Jòdar, El desertor en el camp de batalla (Barcelona: Proa, 2013)
Tema de la setmana
Expressions amb ‘mal’
Les possibles relacions entre burrus ‘vermell’ burra ‘teixit bast’ i els seus possibles derivats o no ‘burro’ i ‘borratxo’ són fascinants. La qüestió és tan recargolada que ‘burro’ i ‘borratxo’ acostumen a ser considerats als diccionaris catalans com a castellanismes, i en canvi en alguns diccionaris castellans són vistos com a catalanismes (si més no ‘borracho’)
http://etimologias.dechile.net/?borracho
http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2015/02/disbauxa-2-part.html
L’origen barceloní (segons Coromines, com apunteu) de anar de mal borràs pot ser una deriva de anar a cal Borràs, expressió que es feia servir a Sant Andreu de Palomar cap al 1839 quan es va traslladar el cementiri de Sant Andreu al seu lloc actual. El motiu era que el cementiri era a tocar de la finca de can Borràs.
Aquesta dita l’escoltava a casa de petit (soc nascut a Sant Andreu) i la podeu confirmar si consulteu els llibres que parlen de les masies de Sant Andreu i de Nou Barris.