La més curiosa de totes [les expressions de Llofriu] és, potser, aquella que diu: «He anat a menjar arròs». Per a un llofriuenc aquesta frase volia dir que havia anat a la casa de la vila de Palafrugell, que, com tots sabem, és el cap del seu municipi.
   Probablement ve del fet que, quan un pagès havia de pujar a la Vila per a algun assumpte de l’Ajuntament, esperava anar-hi el dijous, ja que, temps enrere, era el dia que hom celebrava el mercat municipal. I, si un cop acabades les seves gestions, considerava que el millor que li restava fer era anar a dinar, segurament es deixava caure al restaurant d’en Tòfol de cal Pallot, o a qualsevol altre, i demanava el plat del dia. Com que a Palafrugell hi ha el costum que ve de temps immemorial —i encara continua— de cuinar arròs dos dies a la setmana —l’«arròs gras» dels diumenges i l’«arròs pobre» dels dijous—, indefectiblement el comensal s’atipava aquell dia d’un bon plat d’arròs, o d’un bon «plat d’afartapobres», per dir-ho en un llenguatge propi de Llofriu.
   De retorn al poble, si algú li preguntava on havia estat, no hi ha dubte que el preguntat contestava: «He anat a menjar arròs», i el preguntador ja comprenia que havia estat a la Casa de la vila.

Josep Bañeras, «La parla de Llofriu», text reproduït al llibre Josep Bañeras: els noms del territori, de Josep Castelló Regencós (Revista de Palafrugell/Ajuntament de Palafrugell, 2012)