Definició
Que durant més d’un segle donar l’alto hagi estat privilegi de la guàrdia civil no significa que alto sigui un castellanisme, car ve del verb alemany halten, que vol dir ‘detenir, aturar’. En canvi, ja és molt més difícil de saber per què allò que cal aturar, quan es tracta de tallar l’argumentació o la protesta d’un altre, és precisament el raig de mongetes. Potser perquè deixin lloc al plat per a la botifarra? Una expressió sinònima d’aquesta, però d’origen molt més obvi, és la interjectiva «Para el carro!». A totes dues, això sí, els nous temps els estan donant l’alto.
Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 13
Usos
—Alto les seques, mestre! ¿On aneu tan rabent, si es pot saber?
Jaume Fuster, Les claus de vidre (Barcelona: La Magrana, 1984)
Tema de la setmana
Mots i expressions en perill d’extinció, a càrrec de Pau Vidal
Mon pare (n. 1913) havia sentit que el seu sogre —el meu avi matern (n. 1885), que era del Masnou— explicava això:
En una fonda de Barcelona, hi va entrar un home a demanar un plat de mongetes però, perquè l’àpat li sortís més econòmic, va dir que no calia que li posessin pa, que ell ja se’l portava, i tampoc volia vi.
El cambrer va entrar a la cuina cridant «Un plat de seques per un que es porta el pa i de vi no en vol!». El client, avergonyit, va cridar l’atenció al cambrer i li va dir que marxava per la manera com els seus crits l’havien fet quedar malament. Amb això, el cambrer es gira cap a la cuina i crida: «Alto les seques, que el senyor s’ha enfadat!»
L’explicació sembla una mica pitarresca. No sé si ho és. Però… se non è vero, è ben trovato.
Sobre l’explicació de alto les seques us vull enviar la història que m’explicaven a mi quan era petita (i ja en tinc 83!) sobre l’origen d’aquesta frase.
Era un de molt garrepa que va anar a ciutat i a l’hora de dinar va entrar a una fonda, i perquè el dinar no li sortís tan car va dir al cambrer que només volia seques, perquè el pa ja el duia ell.
El cambrer va cridar: Una de seques per un senyor que es porta el pa!
Tot el menjador mirant-lo, i l’home de vergonya es va aixecar i se’n va anar.
Llavors el cambrer va cridar: Alto les seques, que el senyor s’ha agraviat! (agraviat, sí, amb aquesta mateixa paraula).
l’explicació d’Odile Arqué Gibernau concorda amb la que jo vaig aprendre cap allà als anys 40 (crec que de la meva àvia), amb les petites diferències que els crits eren (segons ella): «Un plat de seques per un senyoret que es porta el pa!» i «Alto les seques, que el senyoret se’n va!» o potser sí: «Alto les seques, que el senyoret s’ha enfadat!»
La versió que he sentit a casa és “Alto les seques per a un senyor que de pa no en menja i de vi no en vol”
“Alto les seques que el dit senyor s’ha emprenyat i se’n ha anat a fer punyetes”