Definició
Que durant més d’un segle donar l’alto hagi estat privilegi de la guàrdia civil no significa que alto sigui un castellanisme, car ve del verb alemany halten, que vol dir ‘detenir, aturar’. En canvi, ja és molt més difícil de saber per què allò que cal aturar, quan es tracta de tallar l’argumentació o la protesta d’un altre, és precisament el raig de mongetes. Potser perquè deixin lloc al plat per a la botifarra? Una expressió sinònima d’aquesta, però d’origen molt més obvi, és la interjectiva «Para el carro!». A totes dues, això sí, els nous temps els estan donant l’alto.
Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 13
Usos
—Alto les seques, mestre! ¿On aneu tan rabent, si es pot saber?
Jaume Fuster, Les claus de vidre (Barcelona: La Magrana, 1984)
Tema de la setmana
Mots i expressions en perill d’extinció, a càrrec de Pau Vidal
l’explicació d’Odile Arqué Gibernau concorda amb la que jo vaig aprendre cap allà als anys 40 (crec que de la meva àvia), amb les petites diferències que els crits eren (segons ella): «Un plat de seques per un senyoret que es porta el pa!» i «Alto les seques, que el senyoret se’n va!» o potser sí: «Alto les seques, que el senyoret s’ha enfadat!»
La versió que he sentit a casa és “Alto les seques per a un senyor que de pa no en menja i de vi no en vol”
“Alto les seques que el dit senyor s’ha emprenyat i se’n ha anat a fer punyetes”