Definició
Molt, en gran quantitat (valencià ).
M’ho va dir alamon de vegades, però jo no li feia cas.
Els cà nters fan l’aigua alamon fresca.
Etimologia
Segons Coromines, «es tracta d’una alteració de en un mont», variant valenciana de un munt (un montó o un muntó: «hi ha a muntó de coses»). «De primer es diria, per exemple, en té en un mont…, i pronunciat rà pidament, en el parlar deixat dels llauradors, es produeix la soldadura i intervenen les dissimilacions al-u-mont > alamon».
Usos
I tres cuineres llogades sota la direcció de l’ama de casa, la freturosa tia Anna Maria, havien guisotejat mestrÃvolament els saborosos queviures que feien d’aquelles noces una imitació de les molt cèlebres de Camatxo, tot i essent aquestes terres pobres i gelades com a d’alta muntanya i no de les fèrtils i cerealistes de la Manxa.
Jordi Valor i Serra, Lina Morell: un cas apassionant (1964), dins Històries de muntanya i de vora mar (Alcoi: SCA, 2009)
   Es menjà i begué alamon per tots els concurrents. Brindis i crits d’expansió els hi hagué per onsevulla; i de dolços, fruites en arrop i pastes d’oli —crispells, orelletes, bunyols d’ou i de vent— mullades amb sucre, corregueren per les taules amb tal profusió que no hi hagué bordegà s del poble que no acudira a llaminejar i tragués el seu bon esquit.I allÃ, en l’anomenada Casa Blava del terme d’Alfafara, estava la seua dolorida amiga des de feia un parell de setmanes. Margarideta li ho comunicava a Lina perquè li fera alguna visita que la pobra malalteta agrairia en l’à nima i la nostra pubilla li agraà alamon la notÃcia perquè volia de veres la Clà udia.
Jordi Valor i Serra, Lina Morell: un cas apassionant (1964)
Tema de la setmana
N’hi ha més que un foc no en cremaria, de sinònims de ‘molt(s)’Â