Definició
1 Que s’agafa o s’adhereix fà cilment.
És una pasta agafatosa; no hi ha manera d’aconseguir que la cassola us quedi neta.
2 Que es fa pesat per les seves assiduïtats, els afalacs, de qui és difÃcil de desempallegar-se.
Etimologia
D’agafar, d’origen incert (antigament gafar, encara dialectal), probablement preromà , d’una arrel indoeuropea ghabh-, comuna a moltes llengües d’aquesta famÃlia.
Usos
A Segalà , que hom havia cregut un savi hel·lenista i que s’havia revelat, tan aviat com ingressà a l’Institut [d’Estudis Catalans], com un pedant agafatós i pertinaç, un «ase carregat de grec» (tothom repetia aquesta frase anònima, degut a la seva perfecta i venjadora justÃcia), li havien confiat la tasca, bastant fà cil si bé pesada, d’establir la forma correcta en català dels noms propis de persona de l’Antiguitat hel·lènica.
Joan Coromines, «Pompeu Fabra (1868-1948)», dins Lleures i converses d’un filòleg (Barcelona: Club Editor, 1989 [1971]), pà g. 407Aixà que fou a la vorera, topà de nassos amb un tramvia, al qual pujà d’una gambada. Sentia que un tremolor li feia flaquejar les cames, com si anés a tenir una basca. I novament es sentà amarat d’una suor freda i agafatosa.
Francesc Trabal, L’home que es va perdre (1929)
Tema de la setmana
Un os pot ser un os o bé el que abans en dèiem ós i ara és també os, segons les normes d’expurgació dels diacrÃtics, però també pot ser un sufix, -ós -osa, del llatà -osus -a, molt prolÃfic perquè pot indicar un munt de coses: agent (abundós, cobejós), tirant a (blavós, verdós), que té qualitats pròpies de (argilós, greixós), caracteritzat per (enginyós, sortós). Aquests dies veurem uns quants adjectius formats amb aquest sufix.