Definició
Voltants d’una població.
Viu als afores de Tàrrega.
A la nit els van traslladar a una presó dels afores de la ciutat.
Etimologia
De fora, de l’antic fores, llatí foras, ‘a fora’. Més mots de la mateixa família són enfora, forà, el sinònim foranies, foraster i forejar ‘navegar mar endins’.
Usos
Havíem de trobar una família disposada a llogar-nos una habitació a casa seva. Vam decidir buscar pels barris cristians i vam començar per Camp Al-Arman (el campament dels armenis). Originàriament havia estat un campament militar, construït pels britànics als afores. Més endavant, hi van allotjar els armenis que havien fugit de les massacres otomanes. Aquells refugiats arribaven a l’Iraq en condicions tan deplorables que encara avui dia quan un té molta fam es diu que té «la fam dels armenis».
Pius Alibek, Arrels nòmades (Barcelona: La Campana, 2010)Als afores de l’Havana, vora la selva, arran del vast cultiu de canya que alimentava les seves destil·leries, va fer-hi construir una mansió. Habitacions, escalinates, balustrades, sales i salons, en una confusa distribució, pretenien conformar la casa més opulenta de tota l’illa.
M. Àngels Gardella, La pluja del sud (Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1995)
Tema de la setmana
La setmana passada vèiem alguns mots que se solen usar més en plural que no pas en singular (quartos, qüens, diners…); aquesta en veurem alguns que només s’usen en plural, com ara acaballes, corruixes, tentines o pessigolles. Perquè ¿què en faríem d’una sola corruixa, pessigolla o tentina?