Definició
Refrany que indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals.
De vegades a l’encapçalament s’hi afegeixen els notaris. Una rèplica que alguns cops dóna el col·lectiu afectat és «Procuradors i advocats, al cel a grapats».
Font: Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 2000)
Etimologia d’infern
Del llatí infernus, ‘estatge dels déus subterranis’, doblet de inferus, -a, -um, ‘de sota’.
Usos
Quant a la possible i desitjable modernització, o fins i tot agilització dels jutjats (l’esperança és l’últim que es perd), potser també faríem sort. Les inèrcies burocràtiques són àrdues de vèncer, i si no que ho expliquin a mant conseller de justícia que ha provat de fer avançar les coses. Però alguna cosa em fa sospitar que aquí, com a qualsevol mastodont, l’únic que acaba funcionant és una bona coça entre les potes. Una proclama d’independència podria actuar, en aquest camp, com una veritable coça. Faria saltar el monstre i tal vegada l’obligaria a córrer. De sobte, s’hauria de refer tota la legislació de dalt a baix; els usos lingüístics, la cadena de comandaments i lleialtats… Realment, estaríem assistint a la creació d’una nova legalitat, una sacsejada ben notable. I literalment, obligaríem molts magistrats, advocats i procuradors a marxar cap a l’infern de dos en dos. Us ho imagineu? Quina desfilada més edificant.
Alfred Bosch, «Advocats i procuradors» (Avui, 30 d’octubre del 2010)La desconfiança dels pagesos valencians envers plets i tribunals deu venir de ben antic («Advocats i procuradors / a l’infern de dos en dos»), almenys tant com la dels calabresos, que tanmateix hi recorren ben sovint: «L’inferno è pieno / de notari e giudici, / uomini approbi / speziali e medici».
Joan F. Mira, Un estudi d’antropologia social al País Valencià (Barcelona: Edicions 62, 1974), pàg. 159
Tema de la setmana
De dos en dos. Tot i que aquests dies no toquen suggeriments dels subscriptors (ja en farem rodar una tongada una setmana d’aquestes), que consti que el refrany d’avui ens el va proposar Cristina Balaguer Prunés, de Manresa.