Definició
1 A tot drap, precipitadament, corrents a tota pressa.
El vaig trobar que anava a tot estrop a fi de no fer tard al concert.
2 [Fer servir una cosa] contínuament, amb intensitat, sense plànyer-la.
Aquestes sabates, si les portes a tot estrop, aviat no tindran cara ni ulls.
Etimologia
Segons el DCVB, un estrop és un ‘tros de corda entollat pels seus dos caps, a manera d’anella, que serveix per a enganxar un aparell, una àncora o un altre objecte qualsevol’; ve del llatí strŭppus o strŏppus.
Usos
Fins i tot el retrat enorme del senyor Jaume de Torres era invisible sota la brutícia. La còlera de la seva filla va retrunyir per la casa així que fou descobert el desastre. Les tres minyones —la Carmela, la Sofia i la Teresa, successores de la Camil·la, l’Adelaida i la Verònica—, les úniques habitants de la casa aleshores fora de la mestressa, van ser convocades a crits des del rebedor i acudiren a tot estrop a la neteja. Després d’espolsar parets, motllures, llums, cortinatges i mobles, i d’escombrar el terra, van despenjar el retrat i començaren a fregar curosament la tela amb draps humits, sota l’ull sever de l’ama.
Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 17Jo vivia al carrer Major, un carrer de dues direccions. Des de les quatre del matí, senties els carros —catric-catroc— que anaven al tros. Això durava fins a les set tocades. Entre les cinc i les sis de la matinada, es produïa la màxima circulació de carros. L’època de la verema s’anunciava amb l’olor del raïm collit. Nosaltres dúiem el nostre al sindicat. A sis i set anys, bevíem vi a tot estrop: un gotet de vi ranci i un rovell d’ou, tot ben remenat. Això, havent dinat. I ningú es va alcoholitzar!
Joan Rendé entrevistat a Cròniques rurals: el testimoni de vint personalitats del nostre país en la seva relació amb el camp i l’entorn rural, a cura de Jordi Llavina, Carme Martí i Albert Carreras (Barcelona/L’Espluga de Francolí: Barcino/Museu de la Vida Rural, 2011)
Tema de la setmana
Fa uns dies l’amic Joan Josep Isern va proposar, al seu blog Totxanes, totxos i maons, salvar una bona pila de paraules i expressions (vegeu l’explicació aquí i sobretot la llista de mots aquí). Molts ja els hem fet rodar en els disset anys que fa que vam engegar RodaMots (els farem dimecres), però molts altres no. De la seva llista n’hem triat cinc per anar-los veient aquesta setmana.
A Badalona hi havia els anys seixanta un grup de la Nova Cançó que es deia “Estrop”, que va assolir un cert èxit. Sota la direcció/supervisió de Màrius Sempere i Joan Argenté, entre altres hi havia en Francesc Padrós, Nice Matamala, Núria Orriols, Eulàlia Juanpere, Enric Larreula, Jaume Riera, Beth Aldabó, etc.
La veritat és que no acabo de veure la relació entre la definició d’ estrop i el sentit de l’expressió d’avui…
A Rosselló, tenim un verb “estropessar” que vol dir caure sobre un obstacle o perquè tenim els peus lligats per una corda o un destorb mental que nos trenca les cames, i nos enlleva tota coordinació… Voldria respondre per aquest missatge a la persona que no entén la significació de l’estrop.
Marie Ange,
Els verbs “estropessar” i “entropessar” (que signifiquen ensopegar, entrebancar-se) vénen, tots dos, del llatí: “interpĕdiare”.
El mot d’avui, “estrop” ve del llatí strŭppus o strŏppus.
Encara que puguem estropessar amb un estrop, no hi ha cap lligam etimològic entre les dues paraules i no podem deduir el sentit de l’una a partir del sentit de l’altra.