Definició
Malgrat, sense que ho impedeixi cap oposició.
A desgrat del mal temps, vam sortir a mitja tarda.
Etimologia
Desgrat ve de grat, del llatí gratus, ‘agradable, agraït’, amb el prefix des-, del llatí dis-, que denota inversió del mot primitiu (desfer), negació (desagrair), privació (desprestigiar) i que en alguns casos equival a ‘mal’ (desacollir). Altres mots de la mateixa família de grat són ingratitud, gràcia, gratcient i gratuït.
Usos
Constatar que el diccionari normatiu s’amplia amb paraules i expressions que fa quatre dies eren esmenades dels textos (o, si més no, posades en qüestió com a no correctes) és, a més d’una satisfacció per als qui s’han avançat als temps fent-les servir a desgrat d’anar contra corrent i de les crítiques més variades, una prova que l’autoritat acadèmica és més flexible que no sembla. De passada, també reforça i premia la idea que els usuaris qualificats i influents tenen l’obligació d’obrir camí amb vista a futures incorporacions al diccionari, sempre justificades i argumentades, en comptes de brandar-lo com a arma per rebutjar-les. Perquè no tot el que no consta en el diccionari és rebutjable. Aquest, i no pas cap altre, és el criteri subjacent dels usos admissibles que recullen els llibres d’estil.
Ricard Fité Labaila, «Quan l’ús és la norma», dins Canvi d’agulles. Per un català més ric, àgil i senzill (Barcelona: RBA La Magrana, 2015), pàg. 53
Tema de la setmana
Iep! L’Enric Gomà ha aplegat deu maquinistes de la llengua que ens fan propostes perquè el català agafi un bona via i recuperi el seu dring natural: llegiu-les a Canvi d’agulles. Per un català més ric, àgil i senzill (RBA La Magrana, 2015), acabat de sortir del forn. Aquesta setmana en veurem alguns mots i passatges.