Jordi Badia i Pujol
«Era un home apersonat i bonyegut, picat de la verola, barbamec, amb un crani completament pelat», etziba Josep Pla, en una de les seves punyents descripcions de El quadern gris. Que l’adjectiu bonyegut és un mot genuí, ho veiem prou en les traduccions que trobem en els diccionaris bilingües, com ara, en castellà, lleno de bultos; o, en italià, pieno di protuberanze.
Bonyegut és definit així: ‘ple de protuberàncies, de bonys’. És un mot antic, documentat ja al segle XV, que sovint s’associa a la lletjor d’un ésser:
Y aquet, ab el goll penjant y la testa bonyeguda, sembla un galápat (Raimon Casellas).
Quelcom fosc i bonyegut com una gran trumfa s remogué catxaçudament, llençant grunys confosos (Caterina Albert i Paradís).
Quan qualifica un objecte sol assenyalar que té bonys, però, alhora, deixa entreveure que és vell, tronat:
Havien anat a seure al pis de dalt de l’agència, descuidat i ple de pols, la Vicky i en Manu en un sofà bonyegut però confortable (Margarida Aritzeta).
Ha fet que el traslladessin de la cambra adossada a la botiga, que és alta, freda i fosca, a una de torta, càlida i lluminosa, situada a l’extrem occidental de la casa, i amb el terra esquarterat, les parets bonyegudes, un bagul, un mirall i una taula-escriptori com a mobiliari (Julià de Jòdar).
També pot indicar que és poc fi, poc acurat:
Dos guàrdies civils vigilaven el mort asseguts en silenci amb l’arma entre les cames i fumaven cigarrets bonyeguts renegrits (Joan F. Mira).
I, és clar, es pot fer servir per assenyalar, simplement, que té bonys:
No hi ha dubte que, un cop totes tapades fins sota la barbeta i reduïdes a un embalum bonyegut, el dormitori perd bona part del caràcter que tenia (Manuel de Pedrolo).
De vegades també s’aplica a una part del cos:
L’Encarna se sentia feliç dins de l’aigua, alçava una cama i després l’altra, totes dues plenes de varius i amb el tou de la cama polpós i el genoll bonyegut (Montserrat Roig).
Bonyegut no és pas l’únic derivat de bony. A més del verb abonyegar, hi ha també desabonyegar, desabonyegador (‘estri emprat per a treure els bonys d’una peça de metall abonyegada’), bonyarrut (sinònim de bonyegut), abonyegament, abonyegadura i abonyec.
Jordi Badia i Pujol, No val a badar. Més de cent mots catalans intraduïbles
(Barcelona: Rosa dels Vents, 2023), pàg. 62-63

Comentaris recents
manyà -ana
Tens raó, potser hauríem d'haver reproduït la d...
manyà -ana
Si 'manyà' és només qui fabrica panys, com es d...
a la traça
Crec que la ç és l'única lletra que no a...
aire, que vol dir vent!
Quina il.lusió veure aquesta expressió! la meva ...
esmoixinat -ada
A casa els avis a Montcada era "ca l'esmoixinat" p...