La gran aventura escolar d’aprendre de llegir i escriure, que jo reputo grandiosa i fabulosa, i a la qual els homes no donem importància, perquè la realitzem en edats excessivament tendres, em proporcionà en els primers temps de col·legi la immensa alegria d’anar llegint cartells, i cartrons, i papers enganxats a les parets, adherits als vidres de les botigues i a les gàbies dels ataconadors o dels porters de les cases.

Josep M. de Sagarra, Memòries (Barcelona: Aedos, 1964, 2a ed. [1954]), pàg. 207

A la porta d’entrada hi havia l’ataconador, amb el seu llumet i la pols i els escarabats que de vegades treien les antenes pels forats de les sabates. L’ataconador era un home escanyolit, calb, encorbat sobre la feina i, invariablement, en veure’m passar em cridava:
   —Carola, fes-me un petonet…
   I jo fugia escales amunt.

Maria Aurèlia Capmany, Feliçment, jo sóc una dona (1970)