Toquen les hores

Joan Bosch

«Toquen les hores» és el títol d’una cançó escrita per Joan Cayrol (1921- 1981), posada en música i cantada per Jordi Barre (1920-2011). Els melòmans podran escoltar-la fent un clic aquí. Immancablement, els lletraferits no se sa­bran estar de veure algunes faltes d’ortografia en els subtítols. Malgrat aquei­xes negligències estranyes a la meua voluntat, els nang-nangs de la campana que plora i els dring-drings de la campana que riu són una bona introducció per a estudiar, avui, la manera de dir l’hora en català septentrional.

 
1. Quan diuen l’hora justa els rossellonesos no fan pas l’elisió del mot hora. El repeteixen sistemàticament:

—Bon dia! Quina hora és? Deuen ser nou hores passades, fa?

—Mare meua! És ara que te lleves! Tenes pas vergonya? Són onze hores de matí!

—I bé, avui m’ha arremuntat de fer la galant matinada…

—Si és la talent que t’ha tret del llit, te caldrà esperar. Dinarem pas abans de les dues hores de tarda.

—M’és igual. Tinc pas cap bri de fam. Ara que hi pensi, anit soparé pas amb vosaltres. A vuit hores, amb els companys, irem a veure el darrer film d’en Spielberg.

 
2. L’elisió la fan parcialment en el cas d’un interval de temps:

Vàrem passejar de nou a onze hores de nit.

Demà tancarem la botiga de les dues hores de tarda fins a les quatre.

L’elisió no és pas obligatòria. Un hom pot dir perfectament: de dues hores fins a quatre hores.

 
3. Aquesta manera de dir l’hora justa no és pas un gal·licisme. Ho atesten els extrac­tes següents trobats en el llibre Mil anys de llengua i literatura catalanes al Rosselló escrit per Enric Prat i Pep Vila i publicat a les edicions Trabucaire:

Entrada a Perpinyà del cardenal Ugo de Boncompany (1565):

[…] lo qual intrà lo die beneyt del gloriós sant Galderich, que còmptan 16 de octubre 1565, a hore entre nou y deu del matí […]

Entrada a Perpinyà del cardenal Alexandre Riarius (1580):

[…] Vuy als 8 de juny 1580, a les set hores del matí, intrà lo Il·lustríssim y Reverendíssim Cardenal Alexandre Riarius […]

Pesta a Tolosa de Llenguadoc (17 d’octubre 1607):

[…] En est punt, que són les quatre hores de la tarda, Bernat de Fos, […]

[…] Lo home propi que enviàrem a Narbona per saber ab certitut si lo mal con­tagiós de pesta era en Tolosa o no, és arribat vuy a les sis hores de tart […]

Diari de Jeroni Cros (1612-1628):

[…] entre les onse y dotze hores de migdia, se rebentà per la gran for­sa de l’aigua […]

Atac a Prats de Molló (1654):

[…] Arribàran devant la vila de Prats a las onze horas de migdia y se po­sàran al Cendreu; y a las duas horas ya stava una part de dit exèrcit […]

Entrada de Lluís XIV a Perpinyà (1660):

[…] Sa Magestat arribà a vuyt hores de nit a dit sarau, ab sa cort y guar­das […]

I justament semblaria que l’elisió del mot hora «són les deu» que es fa siste­mà­ticament al sud de l’Albera fos una imitació del castellà «son las diez».

 
4. Quan diuen els quarts, hi ha dos sistemes que conviuen: el sistema clàssic i el sistema de campanar:
 

Són deu hores i tres quarts: També diem «manca un quart per onze hores» o «onze hores manco un/el quart» o «onze hores menos [el] quart» (menos és un castellanisme, molt usual a la plana del Rosselló, que caldria evitar i reem­pla­çar per menys).

 
5. El sistema clàssic s’ha conservat a les terres rossellonenques mercès a les influències conjuntes de l’occità i del francès. Antigament era comú a totes les terres de llengua catalana com ho atesten aquests extractes del Corpus infor­ma­titzat del valencià (CIVAL):

Llibre de les antiquitats (1525):

[…] Acabada la missa, féu lo senyor bisbe ses absoluciós, ut moris est. Acabà’s l’offici a onse ores y tres quarts. Los scolans, escomensant la letania, comensaren a tocar […]

Les memòries del cavaller valencià Gaspar Antist (1556):

[…] Divendres, a XXX de abril, a les onze hores de la nit, del dit any, mo­rí en València. Hi.l cridà aprés dinar, dissapte primer dia de maig, la con­fraria de Sant Jaume: “lo molt reverent y molt noble don Luís Ferrer […]

Per una altra banda, a l’obra humorística de Pere Burlaner, Trenta sis noves de la Roca del Duc (Perpinyà – 1909), hi domina el sistema de campanar:

[…] Lo trinc que puja cap a Prada parteix un poc abantes d’onze hores […]

[…] Lo rellotge del campanar de la Roca del Duc tocava tres quarts per set hores […]

[…] Una tarda, cap a les cinc hores, mossèn Bitarol acabava de confessar una dotzena de devotes […]

El sistema clàssic i el sistema de campanar són dos sistemes tradicionals per­fec­tament adaptats als rellotges analògics. S’han de mantenir tant l’un com l’altre.

 
6. Quan diuen els minuts, els rossellonesos fan com els francesos: no hi posen pas la conjunció i:

10:05 : Deu hores cinc.

10:10 : Deu hores deu.

10:20 : Deu hores vint.

10:25 : Deu hores vint-i-cinc.

10:35 : Deu hores trenta-cinc / Onze hores menys vint-i-cinc.

10:40 : Deu hores quaranta / Onze hores menys vint.

10:50 : Deu hores cinquanta / Onze hores menys deu.

10:55 : Deu hores cinquanta-cinc / Onze hores menys cinc.

Són deu hores quaranta: També un hom pot dir «manca/manquen vint mi­nuts per onze hores» o «onze hores manco vint» o «onze hores menos vint» (que cal reemplaçar per menys vint).

 
7. A Elna, un rellotge sona les hores, toca les hores, pica les hores, marca l’ho­ra, s’avança, s’endarrereix, avança o retarda:

Quan el campanar de la catedral d’Elna sonava les hores, sentíem tin­dar les campanes fins a la Torre del Bisbe.

Feia temps que el rellotge municipal s’havia espatllat i no tocava més les hores.

Tot just si el rellotge de casa picava les quatre hores de matinada quan el gall del veí se va posar a cantar com un regirat.

Tindries de posar el teu rellotge a l’hora. Mira que s’avança de més de deu minuts.

Te fiïs pas d’aquest rellotge. Encara que li donis corda a punt i moment, s’endarrereix de cinc minuts per dia.

El rellotge de la tia havia pas mai marcat l’hora O avançava o retardava.

 
8. Els verbs esmentats han donat les expressions següents:

Me vaig despertar a vuit hores de matí sonades/tocades/ (Tot just quan el rellotge hagué sonat les vuit hores de matí.)

Me vaig despertar a vuit hores de matí ben sonades/ben toca­des/re­pi­­cades. (Ja feia estona que el rellotge havia tocat les vuit hores de matí.)

Al primer toc de les quatre hores de matinada ja eri despert. (A quatre hores de matinada justes.)

Sul pic de deu hores de matí ja haviï enllestit la feina. (A deu hores de matí justes.)

El campanar d’Elna tocava el repic de les deu hores de nit que encara eren pas arribat. (El campanar d’Elna ja havia picat les deu hores de nit.)

 
9. Algunes expressions més relacionades amb l’hora:

Me vaig despertar a vuit hores de matí justes. (Exactament quan el rellotge sonava les vuit hores de matí.)

Me vaig despertar a vuit hores de matí passades. (Ja feia estona que el rellotge havia tocat les vuit hores de matí.)

Afanya-té, manyac! Mira que se’n van tres hores de tarda! (Una ex­pres­sió típicament rossellonesa per a exprimir el fet que ben aviat seran les tres hores de tarda i que farem tard si no ens afanyem.)

Si vos entreteniu massa, n’avançareu pas i arribareu a misses dites. (Arribareu massa tard.)

Remarquem que en català septentrional ningú no diu en punt per a designar una hora justa. L’expressió en punt és un castellanisme.

 
10. Manera tradicional d’exprimir dates passades, presents i futures:

L’any passat vàrem patir de fred. (És l’expressió habitual del registre parlat. Els rossellonesos reserven ‘antany‘ al registre literari.)

Enguany és un any de bolets. (És l’expressió exclusiva de les converses espontànies. Els rossellonesos no diuen mai ‘aquest any‘ per a designar l’any en curs encara que sigui la traducció literal del francès ‘cette an­née‘. Semblaria que aquest gir vingués del sud de l’Albera per in­fluèn­cia del castellà ‘este año‘.)

L’any qui ve faré 55 anys. (És l’expressió que més sovinteja a casa nostra com a variant de ‘l’any que ve‘.)

M’havien dit que tornarien l’any vinent i ara m’envisi que serà l’any de després. (Remarqueu la presència de la preposició de quan parlem d’una data: el dimarts de després, la setmana de després, etc.)

Un any abans m’havien promès la lluna. Un any després ningú no se’n (Remarqueu l’absència de la preposició de quan parlem d’una durada: una setmana després, dos mesos després, etc.)

La setmana entrant collirem maduixes. (També ‘la setmana que ve‘ o ‘la setmana vinent‘.)

Dimarts en vuit és l’aniversari de la veïna. (No pas dimarts entrant sinó l’altre.)

Divendres en quinze és Divendres Sant. (No pas divendres en vuit sinó l’altre.)

Remarquem que els rossellonesos desconeixen completament els adjectius pro­per i pròxim. Quan fan referència a un any, un mes, una setmana o un dia propvinents, fan servir entrant, qui ve, que ve o vinent i no diuen mai proper ni pròxim. Aquestes formulacions són pròpies del sud de l’Albera.

L’adjectiu català pròxim és un cultisme. Sense la influència del castellà no so­vin­tejaria tant en les converses espontànies. Ara, creure que és un barba­ris­me i substituir-lo per proper és un disbarat encara més gros.

En la llengua medieval proper era un mot invariable que podia fer d’adverbi o d’ad­jectiu i que significava ‘a prop‘. La forma proper/propera introduïda artificialment el segle XX i escampada a tort i a dret pels mitjans de comunicació ac­tuals mai no havia existit. Ho atesten aquests extractes de la Història de la cultu­ra valenciana (escrits a la fi del segle XIV):

[…] la qual es situada proper lo portal d’en Avigno […]

[…] en los banchs o pedriços proper alcuns altars devots […]

[…] a XVIII dies del proper passat mes de Juny del any corrent […]

[…] dels honorables jurats de la proper dita Vila […]

Per analogia amb el model castellà «cerca, cercano, acercar» i a despit de la idiosincràsia catalana, uns adeptes de l’harmonització de les llengües ibèriques (carregats de bones intencions, no cal dir-ho) volen a tota costa que els cata­lans diguin «prop, proper, apropar» en situacions en les quals sempre havien dit i diuen encara «a prop/de prop, acostat, acostar»:

En una colla de vilatges la Casa de de Vila és a prop de l’església.

D’aquí estant no ho puc pas veure. M’ho cal mirar de prop (també: d’a prop).

Fora van invitar la família de més a prop (també immediata / acos­tada).

Si teniu fred, acosteu-vos al foc.

En la llengua parlada convindria que féssim servir les expressions patrimonials entrant, que ve, vinent i següent i que proscrivíssim definitivament el modernisme proper que no té ni solta ni volta.

Hi tornarem diumenge proper diumenge entrant.

Te l’enviaré la setmana propera la setmana que ve.

Baixarem a la propera parada a la parada vinent.

Esperem el proper candidat el candidat següent.

11. Manera de situar-nos en el temps respecte del moment present:
 

Remarquem que en català septentrional anit sempre fa referència a la nit d’a­vui, que dellà-ahir equival a despús-ahir i que demà passat també es pot dir despús-demà.

 
12. Les subdivisions habituals del dia:
 

Fer migdia significa fer la migdiada: «A l’estiu, en havent dinat, els pagesos fan migdia».

Fa temps que el castellanisme tarda s’ha escampat per tot el Rosselló i ha esde­vingut la manera més usual de designar la part del dia compresa entre el migdia i la posta del sol. Però els rossellonesos oposen encara una certa resistència a emprar el mot tarda abans de les 15:00. En aquest cas s’estimen millor de dir en havent dinat: «Ho faré demà en havent dinat». Ara, pel que fa a les maneres de saludar, no diuen mai bones tardes ni bona tarda (vegeu Les fórmules de salutació).

L’expressió ‘hora baixa’ hauria de ser la manera catalana de designar la tarda. Malauradament, a Elna és d’un ús força restringit i una mica esbiaixat. Designa més aviat les darreres hores de sol: «No hi vagis pas ara que agafaries un ga­lant cop de sol. Vés-hi a l’hora baixa (És a dir a l’hora en què el sol no sigui tan fort).»

A Elna gairebé ningú no diu capvespre. Tothom diu cap al tard.

A Elna el mot vespre no es fa servir gaire. Anecdòticament hi pot haver alguna gent que digui ser per designar les primeres hores de la nit, però en general tothom diu en havent sopat: «Fa dos dies, en havent sopat, el vaig veure que anava de bracet amb una minyona molt més jove que ell».

Glossari

Publicat originàriament a InfoMigjorn, núm. 1.386-1.387, 24-31 de juliol del 2018

Un tast de català d’Elna (índex)