Els possessius

Joan Bosch

El català té dues classes de possessius: els possessius febles i els possessius forts. En aquest article veurem quin ús en fan els rossellonesos.

 
1. Llista dels possessius febles del català estàndard:

2. Els possessius febles actuen com a articles definits. Sempre precedeixen el nom o el grup nominal que determinen. Antigament eren usats amb freqüència, sobretot en la llengua escrita i en poesia. Ara han gairebé desaparegut del ca­ta­là modern. Al Rosselló, en canvi, s’hi mantenen ben vius, inclusivament en la llengua parlada, sobretot en singular i davant noms de parentiu. Sense cap dub­te, la proximitat de l’occità i del francès n’ha afavorit la conservació.

Mon frai mena dotze aminades de vinya a Ribesaltes.

Ton cunyat és un escorniflaire. Sempre és a demanar coses dels altres!

Son ca ha jaupat tan fort que m’ha despertat.

Ma cosina s’està a Marquixanes. És casada i emmainadada.

Ta filla te fa creure que és masegada. Són mentides. És una enaigada de pa fresc!

Com li diuen a sa neboda? Me’n sovinc pas més!

Mos pares se’n van de viatge el mes entrant.

Tos oncles sí que eren devots. Anaven a oir missa cada diumenge.

Sos granets pervenien tots quatre de Montoriol.

Me l’estimi com si sigués el fill de mes entranyes.

Adiu! Com va la bota? I tes girmanes, què fan?

En Josep ha tingut un accident. Ses filles m’han dit que era a l’hospital.

 
3. Al Rosselló, i també als altres territoris de llengua catalana on es manté l’ús dels possessius febles, per a evitar hiats desagradables ma, ta, sa esdevenen mon, ton, son davant un mot femení que comença amb vocal.

M’estimi millor la musica rock de mon adolescència que non pas aques­ta musica de truca l’embut!

Ton amiga del Voló se fa construir una casa que deu costar un ull de la cara.

Aquest matí s’és despertat d’hora per escriure una lletra a son estimada.

 
4. Llista dels possessius forts del català estàndard:
 

  
5. Els possessius forts poden fer d’adjectiu o de pronom.

(adjectiu) El meu auto és verd.

(pronom) El teu és blau.

 
6. Quan fan d’adjectiu, poden anar davant el nom que qualifiquen o darrere.

(darrere) Aquest auto és d’un veí teu?

(davant) Sí, és del meu veí.

 
7. Quan són anteposats al nom els adjectius possessius meu, teu, seu i deri­vats van sempre precedits d’un determinant, generalment un article definit.

Els teus amics m’agraden pas cap bri.

 
8. Quan el determinant és un article indefinit o un demostratiu, en general l’adjectiu possessiu va darrere el nom. Al Rosselló, tant pot anar darrere com davant.

Vaig a la fira amb un meu amic (= amb un amic meu).

Aquell seu company (= aquell company seu) és insuportable.

 
9. Els rossellonesos pronuncien i escriuen eua la terminació femenina eva de mots acabats en eu al masculí (Per exemple: hereua en lloc d’hereva). Confor­me­ment amb aquesta particularitat fonètica, pronuncien i escriuen meua/me­ues, teua/teues, seua/seues els possessius meva/meves, teva/teves, seva/seves.

Filla meua! No podes pas deixar la cambra tan destimborlada! Te la caldria endreçar.

Ne tenim un afart de les teues macatrefles!

En aquesta tribuna, tothom hi diu la seua.

 
10. Al Rosselló, hi ha gent que fa servir les formes masculines meu, teu, seu en lloc de les formes femenines corresponents meua, teua, seua.

Mare meu! Quin desastre!

Demà, anem a caçar bolets amb la teu cosina.

La seu vida fa pena.

 
11. Al Rosselló, no fa gaire temps enrere, encara es podien sentir les formes arcaiques (avui desaparegudes) mia, tua, sua dels possessius femenins meva, teva, seva.

Qui apuntarà el sarró per l’espertineta de demà? La sua mare o la tua?

 
12. Quan són anteposats al nom, els adjectius possessius nostre, vostre i deri­vats solen anar precedits d’un determinant, generalment un article definit: el nos­tre, el vostre, etc. Al Rosselló, la forma més freqüent és la forma sense deter­minant.

Coneixes nostra muntanya sacrada?

I vostre pare, què fa?

 
13. Quan el determinant és un article indefinit o un demostratiu, en general l’ad­jec­tiu possessiu va darrere el nom. Al Rosselló, tant pot anar darrere com davant.

Anem a la fira amb un nostre amic (= un amic nostre).

Aquell vostre company (= aquell company vostre) és insuportable.

 
14. En tercera persona, quan hi ha més d’un posseïdor, els rossellonesos no diuen mai seu sinó llur. En aquest cas llur és el possessiu patrimonial de la llengua catalana. Substituir-lo per seu és un castellanisme empobridor. El pos­se­ssiu llur té dues formes: la singular llur i la plural llurs. Totes dues tant per al masculí com per al femení.

No sé per què me van acusar. Mai no he pogut saber quines eren llurs intencions.

 
15. A partir del possessiu llur els rossellonesos han derivat la forma femenina llura per imitació de les formes femenines meua, teua, seua.

Quinos paios! Són unos caps de porc! I llura gossa, prió!

De qui són les fedes tosquirades de fresc? Dels veïns? No, les llures són a muntanya.

 
16. Quan són anteposats al nom, els adjectius possessius llur i derivats van sense determinant. Al Rosselló, tant poden anar amb determinant com sense.

Qui farà cabal del llur testimoniatge (= de llur testimoniatge)?

La llura bestiesa (= Llura bestiesa) me sorprendrà sempre!

 
17. Quan el determinant és un article indefinit, o un demostratiu, en general l’adjectiu possessiu va darrere el nom. Al Rosselló, tant pot anar darrere com davant.

Aquell llur company (= aquell company llur) és insuportable.

 
18. Els rossellonesos no fan pas mai anar un possessiu darrere una preposició. En lloc de formar combinacions com ara davant meu, darrere teu, damunt seu, a prop nostre, a costat vostre, etc. els rossellonesos diuen davant de jo, dar­re­re de tu, damunt d’ell, a prop de nosaltres, a costat de vosaltres, etc.

Darrere de jo hi havia una cua interminable.

Quin malparit! Quan va passar davant d’ell va escopinyar pel sòl!

Quan se sentia tot gatimoix s’acocolava entremig de nosaltres.

 
19. Ara que hem vist com funcionen els possessius hem de recordar que, en català, tenen un ús força restringit i que convé evitar-los quan no són abso­luta­ment necessaris.

Vaig acabar el meu plat de bona gana. => Vaig acabar el plat…

Van rentar els seus cabells amb aigua freda. => Li van rentar els cabells…

Un silenci inhabitual va cridar la seua atenció. => … li va cridar l’atenció.

No coneixíem aquella persona ni tampoc sabíem el seu nom. => …en sabíem el nom.

El van criticar pel seu comportament. => …per aquell comportament.

Glossari

Publicat originàriament a InfoMigjorn, núm. 1.381, 19 de juny del 2018

Un tast de català d’Elna (índex)