Josep Maria Llompart
Foll més que foll, aguaita en el mirall
faç de capat o peix en el rostoll;
palla mental et fas i resta el boll
orfe de gra en el teu escarafall.
Hala, valent! Si pots, entra en el ball,
tu, llenguallarg de vent i de soroll;
però jo et dic que flectaràs genoll
i de gairell fotràs cap per avall.
Homic tot nyic que assages vius renills
de poltre en zel, espantador d’ocells,
de papallons percaçador i d’antulls,
no empaitis pus cremors de foguerills,
que saps que als dits no et resten més clavells.
Passa de tot, vellard, i tanca els ulls.
Josep Maria Llompart, «I el sonet de per riure», dins La Capella dels Dolors i altres poemes (València: Tres i Quatre, 1981)

Comentaris recents
airada
L’Agneta de cal Cataquei, de Sant Martí Sesguei...
una mica mica
*venir a ser: ser com...
mig mig
A Menorca també solem dir-ho així, mitjo-mitjo....
mig mig
Ma mare en deia mitjo mitjo....
mig mig
Per ací "un mig mig" també és un refresc: mig g...