I així nasqué la criatura: sense res de sa mare. Però, potser per això, Fèlix el va estimar més. I ella, perquè no havia donat res seu voluntàriament a aquella vida, la va sentir pròxima i aliena com una humiliació, i resolgué educar el fill a la seua imatge i semblança, com en tardà deler de rescatar-lo al signe i a la sang del seu pare. I això va crear una altra lluita sorda entre tots dos. El contrast de la rigidesa espartana amb què ella volia enfortir Quic i els afalacs de Fèlix al petit, dèbil i emotiu com ell mateix, van fer el que faltava.

Maria Beneyto, La dona forta (Alzira: Bromera, 2025 [1967])

Si els governs han de sospesar el que és necessari i el que és prescindible és ben fàcil que arribin a la conclusió que els béns culturals són un capítol perfectament retallable i que sotmetin les ànimes dels seus ciutadans a aprimar-se a base d’una dieta cultural espartana feta només d’aquells ingredients altament rendibles.

Najat El Hachmi, «Crisi i creació» (Caràcters, núm. 59, primavera 2012)