Quan es mengen esclata-sangs l’orina adquirix un to fosc, per la qual cosa existix la creença popular que aquests bolets fan «esclatar la sang», i molt bé podria ser aquest l’origen del seu nom i no les gotetes de pigment vermellós que es poden veure quan es partix la seua carn. És precisament eixe pigment el que fa que l’orina es torne més fosca, sense que la sang hi tinga res a veure.

Tenim el refrany: «En Bocairent diuen pebrassos a lo que es cria per Tots Sants, / en Banyeres rovellons i en Alcoi esclata-sangs», que ens diu clarament que aquest bolet rep diverses denominacions en terres valencianes. Els termes municipals de les tres poblacions citades són limítrofs.

Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015), pàg. 288
 

ℵ

 
Popularment s’accepta de més bon grat la sinonímia que l’homonímia. El boletaire, per exemple, del Vallès Occidental, a qui informen que a Mallorca d’un rovelló en diuen un esclata-sang, és capaç d’acollir bonament la notícia, a la qual no formula cap objecció. Però aquest mateix boletaire, si li diuen que en certes comarques d’una espècie semblant al rovelló, i sembla que encara més apreciada, en diuen un pinetell (Lactarius deliciosus), ho rebutja categòricament, perquè tota la vida ha designat amb el nom de pinetell una altra espècie molt diferent del rovelló i poc apreciada. Dirà que en diguin com vulguin, però que el pinetell ÉS un altre bolet. I no el trauran d’aquí.

Albert Jané, «Notes disperses (VII)» (Llengua Nacional, núm. 118, 2022)