Definició
1 Ocell fabulós d’origen egipci, únic en la seva espècie, que renaixia de les seves cendres i que els grecs i els romans consideraven imatge de la vida eterna. Es representa de cara, amb el cap de perfil i les ales alçades i sobre una foguera.
2 En sentit figurat, persona, cosa, única en el seu gènere per la seva excel·lència.
Etimologia
Del llatí phoenix, -īcis, i aquest, del grec phoĩnix, -ikos [φοῖνιξ]. Més sobre el fènix
Usos
La vida és una successió progressiva d’amnèsies. El primer oblit pertinaç és que no som immortal. I aquest va seguit de tota una corrua d’oblits miserables. Com podria, si no, renéixer el fènix?
Guillem Simó, En aquesta part del món. Dietaris, 1974-2004 (Barcelona: Acontravent, 2016), pàg. 344Potser el País Valencià, imaginat per un escèptic, ha acabat sent un país inexistent. Insospitadament, és un projecte que ens va menar a l’odi, després a la resignació i finalment a la indiferència. S’aixecarà alguna vegada aquesta au fènix de les seues cendres? És probable que sí. Potser simplement Fuster s’avançà al seu temps: va sembrar en un terreny massa erm. Com tots els profetes agnòstics, potser ell no creia en les consignes que es veia obligat a fabricar. Però el missatge va restar. I el futur repartirà una altra vegada cartes.
Joan Garí, L’única passió noble (Benicarló: Onada, 2016), pàg. 162
Tema de la setmana
Entorn de la mitologia grega