A l’antic Regne de València, un cafís tenia dotze barcelles; una barcella, quatre almuds; un almud, quatre quarteronets i un quarteronet, huit mesuretes. Com que la barcella de València equival a 16,75 litres, la d’Alacant a 20,775 litres i la de Castelló a 16,60 litres, l’equivalència de l’almud depén en cada lloc del patró triat.
Els valencians usem sempre la variant formal armud, però he preferit reflectir la forma almud perquè és més fidel a la seua etimologia àrab.
Quan la paraula valenciana llavors va començar a ser substituïda en la parla quotidiana pel seu equivalent castellà entonces, hi havia costum, quan algú deia entonces, de replicar-li en to de burla: Mig armud i quatre onces. Hui encara es coneix aquesta dita, però ben pocs coneixen el seu origen.
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015), entrada almud

Comentaris recents
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...
tot amb tot
Quan Rodamots proposa i defineix tot amb t...
aguileta
També diguem "per dos gallets"...
el tot
Doncs per aquí diem TOT + (nom ciutat) [se...
en tot i per tot
Hi poseu en tot i per tot, però ...