També deu ser un cas d’equivalència acústica, que ha quedat reflectit en els diccionaris, aquest: baldraga / maldraga; el Diccionari Fabra i el DIEC2 recullen de baldraga («loc. adv. Pagant altri. Menjar de baldraga», DIEC2, s.v. baldraga) i el DCVB a la baldraga («a despeses d’altri (Val.); cast. de mogollón, de gorra», s.v. baldraga), mentre que el DCVB recull també maldraga («Menjar de maldraga: menjar perquè sí, sense necessitat ni gana (Penedès)»). A l’Alta Segarra, la forma coneguda és menjar de maldraga.
Carles Riera, El parlar de l’Alta Segarra (Barcelona: Claret, 2021)
Comentaris recents
poliglot -a
Aquest mot m'ha fet recordar una anècdota de l'ad...
pèlag
A Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedè...
cames ajudeu-me
Diferent de carregar-se les cames al coll...
ànima de càntir
Totalment d'acord en que jo sempre ho he sentit di...
onatge
La frase del dia que heu triat avui, de l'Albert J...