Una evolució molt il·lustrativa també és la de camí ral. El seu origen és camí reial, un títol que tenien certs camins principals del país que enllaçaven grans poblacions, a causa d’una protecció especial del rei. Però el reial va evolucionar en el col·loquial ral. Per tant, els catalans en van dir camí ral sense cap impediment seriós. Si hi hagués hagut un organisme normatiu —una acadèmia, una institució, un cercle—, ho hauria intentat impedir:
—Reial, és reial! Ral és un vulgarisme nefand i detestable!
Enric Gomà, El català tranquil. Un manifest (Barcelona: Pòrtic, 2021), pàg. 80
Comentaris recents
vilatge
A la plana del Rosselló, el CHENOPODIUM album és...
aiguatge
Nosaltres diem REIXIU, però no sé si ens referim...
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...