Albert Jané

Abans dèiem —i som molts els qui ho continuem dient— que anàvem a sopar a Can Forquilletes o a comprar a Can Maristany. Ara en sentim molts que diuen que «van a sopar a Forquilletes» o bé «a comprar a Maristany». S’han tornat econòmics. Prescindeixen de la contracció can, de la partícula amb què tradicionalment fèiem precedir els noms d’establiments comercials formats amb patronímics o motius equivalents. I el mateix s’esdevé amb la partícula bessona, cal (o ca) usada davant dels noms d’ofici o de professió liberal per a designar la botiga o la casa on l’exerceixen: a cal metge, a cal dentista, a cal ferrer, a ca la modista. Amb el mateix esperit d’economia n’hi ha que diuen que «van al metge» o bé que «han d’anar a la modista». Deuen trobar l’ús d’aquestes partícules massa casolà o bé potser es deixen endur, inconscientment, pel mimetisme imperant. Però caldria que tinguessin en compte que aquesta manera de dir —a Can Forquilletes, a cal metge— és consubstancial amb l’esperit de la nostra llengua, i que renunciar-hi representa una contribució més a desnaturalitzar-la.

Publicat originàriament a l’Avui, 20 de juny del 1976