Carles Riera

RodaMots és un servei que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a tothom qui hi és subscrit (de franc). Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat, un exemple d’ús i una citació extreta d’algun llibre, article de premsa, anotació d’un blog o pàgina web.

Cada dia un mot —que s’inspira en un dels butlletins més populars d’internet arreu del món: A Word A Day, AWAD— arriba actualment a més de vint mil subscriptors, amb la finalitat de promocionar la llengua i la literatura a través d’internet.

L’arxiu de RodaMots es pot consultar fent una cerca alfabètica, cronològica, per autors i per temes. Els qui reben diàriament el missatge van aprofundint en el coneixement de noves paraules o expressions catalanes.

Recentment ha aparegut, imprès en paper, Els mots (t)robats, de Jordi Palou, el creador del web rodamots.cat, amb pròleg de Joan-Lluís Lluís. «Aquest llibre recull els mots enviats per RodaMots entre el 16 d’octubre del 2017, quan Jordi Cuixart i Jordi Sánchez van anar a declarar a l’Audiència Nacional espanyola i tot d’una van ser preventivament enviats a la presó, i l’1 de març del 2019, en el vintè aniversari de RodaMots, llavors que els Jordis acumulaven 500 nits a la presó —sempre preventiva, això sí. […] Jordi Cuixart és subscriptor de RodaMots des del 2007. Però, tan aviat com va entrar a la presó, va deixar de rebre els nostres missatges. És probablement una pèrdua insignificant al costat de tantes altres com n’ha hagut de patir d’aleshores ençà. Llavors vam pensar que estaria bé d’enviar-li en paper, en un llibre, tots els mots que la muralla digital que encercla les presons no li ha permès de rebre en aquest malson absurd» (Jordi Palou, introducció del llibre).

Entre les característiques del present volum destacaríem el fet que cada mot o expressió vingui exemplificat amb textos literaris, com també les aportacions dels subscriptors que a vegades en completen o matisen l’explicació i, encara, l’original manera de classificar-los.

Per posar alguns exemples: en un primer bloc sobre interjeccions o exclamacions hi apareixen, exemplificades, les següents: brillo! (i també: briu!, l’adv. moti-moti!, corresponent a l’expressió brillo! brillo!), fuig!, i ara!, demana! (i demaneu! demani!), tant de bo! Referint-se a al·lusions (figura retòrica que consisteix a evocar una cosa per mitjà d’una altra que hi fa pensar), el llibre assenyala que n’hi ha de moltes menes: literàries (el meu regne per un cavall!), tretes de la Bíblia (tenir més paciència que Job), cinematogràfiques (el dia de la marmota), mitològiques (l’espasa de Dàmocles), televisives (la pregunta del milió), esportives (guanyar per KO), musicals (què volen aquesta gent?)…; i, a continuació apunten les següents, exemplificant-les: gauche divine, l’oasi català, la caseta i l’hortet, més que un club, puix parla en català… I tercer i últim exemple: maneres de dir que un es mor o que està mort: (deixar-hi la pell / la vida / els ossos; faltar; fer malves; quedar-s’hi; fer coll de figa).

En resum, es tracta d’un llibre per a aprendre-hi o refrescar-hi coneixements, a petits bocins, gustosos sempre.

 
Ressenya de Carles Riera publicada a Llengua Nacional, núm. 109, 4t trimestre del 2019
 

Vull el llibre