Definició
Que té por del perill, de les situacions difícils.
És un home covard: tot l’espanta.
Etimologia
Del francès antic coart (actual couard), derivat de coe (actual queue), ‘cua’, en el sentit que el covard gira cua per fugir.
Usos
—M’imagino qualsevol persona. Una bona persona, si vols. I aleshores es troba en una situació d’indefensió, de perill, de por. Una persona que pot perdre tot el que té. O que pot sofrir alguna mena de mal. I aleshores aquella persona amable, suau, bondadosa, esdevé covarda, o agressiva, o brutal. Només podem ser bona gent quan tot va bé. Quan van mal dades, som horribles.
Isabel-Clara Simó, L’home que volava en el trapezi (Barcelona: Columna, 2002)Oh, que cansat estic de la meva
Salvador Espriu, «Assaig de càntic en el temple», dins El caminant i el mur (1954)
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Tema de la setmana
Manlleus amb etimologies curioses