Definició
Seguit d’un infinitiu, dit per a indicar que alguna acció és fàcil o agradable.
Aquest pastís és de bon fer perquè és senzill de preparar.
Amb el menjar és de bon acontentar, tot li agrada.
Com que aquest camí és de baixada fa de bon caminar.
Ens va deixar un cistell que feia de bon portar.
S’usa com a complement dels verbs ésser o fer.
Vegeu també l’expressió contrària, de mal…
Usos
El vent em diu unes coses
que jo no les sé explicar;
coses dolces i boniques
que fan de bon escoltar:
com si cantessin els àngels
amb arpes i violins;
com si les flors hi vessessin
el nèctar que duen dins;
com si em gronxessin les ones
sobre un mar meravellós
dins d’una barca de somni
on fóssim nosaltres dos……perquè sé que tu hi vindries,
Joana Raspall, «Paraules del vent», dins Escaleta al vent (Barcelona: La Galera, 2002), pàg. 60
al mar de l’encantament,
a escoltar les bruixeries
de les paraules del vent.Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
Joan Salvat-Papasseit, «L’ofici que més m’agrada», dins Óssa menor (1925)
mireu l’ésser fuster:
—serra que serraràs
i els taulons fan a miques
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d’encenalls et munten una taula;
si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert.
I caminen de pla—
damunt les serradures de color de mantega.
Tema de la setmana
Confiem que us sabrà bo que aquesta setmana la dediquem a expressions amb bo (o bon).