Definició
1 Relatiu o pertanyent al romanç, als romanços.
2 Amic d’anar amb romanços, històries llargues i importunes, dilacions.
També es diu d’una persona que parla molt, que sempre que et veu pel carrer t’agafa per contar-te alguna cosa, etc. No sigues tan romancer i dina, que se’ns farà tard.
Etimologia
De romanç, del llatí romanice, ‘a la romana’, aplicat als parlars de les nacions romanitzades, estès després a les obres escrites en llengua romànica de caràcter narratiu i atractiu per al poble senzill.
Usos
Qui l’ha vist i el veu!… Ara és com si, per exemple, no hagueren existit mai aquells setmanals «Collons!, dóna’t vent, Gertrudis!», aquells «No, si ja voràs: arribarem tard!», aquells «Sempre la mateixa…, mira que pots tindre paciència!», aquells «No sé com t’ho apanyes per a ser tan romancera!», aquells «Dones?, totes iguals!» de quasi totes les vesprades dels diumenges i els dies de festa, quan tornava del casino Montecarlo…
Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002)La culpa que la sanitat pública sigui inviable també és d’elles, que tenen malalties absurdes com la fibromiàlgia, pura ganduleria encoberta: són unes romanceres i s’aprofiten de la Seguretat Social. Per no parlar de les sense papers, senyores de vida indigna a l’escala o sota els llençols. L’aval del partit és que molts pensen com ells, però això suposaria que són capaços de pensar.
Llucia Ramis, «Si fa no fa una cosa així» (El Periódico de Catalunya, 23 d’agost del 2011)
Tema de la setmana
El tuit que vam enviar divendres (no badar boca) l’acompanyàvem d’un dibuix d’Helena Toraño amb una romancera. I què és una romancera?, ens va demanar Alba Sáenz des de Badalona. La resposta la tenim avui, que inaugurem una setmana de paraules que, en última instància, venen de la ciutat d’on ens va arribar, amb les evolucions corresponents, la llengua que parlem avui: Roma.
Si el romancer es fica on no el criden li diguem guaraner. Mot registrat al diccionari de F. Ferrer i Pastor.